Ermessenda de Bigorra
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Gisberge Bernard de Foix et Bigorre  1015 | ||
| Mort | 1r desembre 1049 (33/34 anys) | ||
| Sepultura | Panteó de reis de Sant Joan de la Penya | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina consort d'Aragó (1036–1049) | ||
| Família | Llista de comtes de Foix | ||
| Cònjuge | Ramir I d'Aragó (1036 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Teresa of Aragon, Garcia Ramires de Aragón, Urraca Ramires, Sança d'Aragó, Sanç I d'Aragó i Pamplona | ||
| Pares | Bernat I de Foix i Garsenda de Bigorra | ||
| Germans | Roger I de Foix Heracli de Foix Bernat II de Bigorra Pere I de Foix Estefania de Foix | ||
_de_Foix,_Rainha_de_Arag%C3%A3o_-_The_Portuguese_Genealogy_(Genealogia_dos_Reis_de_Portugal).png)
Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó. Era filla del comte Bernat I de Foix i la seva segona esposa, la comtessa Garsenda de Bigorra.
El 22 d'agost de 1036 va casar-se amb Ramir I d'Aragó. Al contraure matrimoni va canviar el seu nom per Ermessenda, el qual va agafar en homenatge a la seva tieta, la comtessa Ermessenda de Carcassona, comtessa consort de Barcelona.[1]
Aquestes noces suposaven la creació d'una aliança molt estreta entre el comtat de Bigorra i la monarquia aragonesa, manifestada en la mort de Bernat II, germà d'Ermessenda, combatent contra els musulmans cap el 1077. Els seus successors Cèntul I i Cèntul II es van distingir també com a vassalls i aliats dels reis aragonesos.
Tingueren cinc fills:
- Teresa d'Aragó, casada amb el comte Guillem Bertran de Provença
- Sanç Ramires, Rei de Aragó i de Pamplona
- Sança, casada amb el comte Ermengol III d'Urgell
- Garcia Ramires, bisbe de Jaca
- Urraca, monja en Santa Creu de la Serós.
Ermessenda morí cap a l'any 1049, i va ser enterrada al Monestir de Sant Joan de la Penya.
Referències
[modifica]- ↑ «Ermesinda (Gisberga) Roger». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 16 agost 2020].
Bibliografia
[modifica]- Carlos Laliena Corbera, “La formación del Estado feudal. Aragón y Navarra en la época de Pedro I”, a Edad Media. Revista de Historia (Osca), nº2 (1996)
- Ana Isabel Lapeña Paúl, “Sancho Ramírez. Rey de Aragón (¿1064?-1094) y rey de Navarra (1076-1094)”, Gijon, Ed. Trea, 2004.