Vés al contingut

Ermita de Sant Francesc Xavier (Soneixa)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ermita de sant Francesc Xavier
Imatge
Dades
TipusEremitori Modifica el valor a Wikidata
Construcciófinals segle XVII - segle xviii
Característiques
MaterialCarreus.
Altitud263 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSoneixa (Alt Palància) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer Maestro Aguilar, Soneixa, Alt Palància,
Map
 39° 48′ 59″ N, 0° 25′ 34″ O / 39.8164°N,0.4261°O / 39.8164; -0.4261
Bé immoble de rellevància local
Identificador12.07.106-003

L'ermita de Sant Francesc Xavier, localitzada al carrer Maestro Aguilar de Soneixa, a la comarca de l'Alt Palància, és una ermita, catalogada, de manera genèrica Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.07.106-003.[1][2][3]

Història

[modifica]

L'ermita va haver de construir-se inicialment en una zona rasa, la qual, a poc a poc ha estat absorbida pel nucli urbà de Soneja. És per això pel que actualment se situa en un arrabal de la població, conservant exempt tan sols el lateral dret que fa cantonada amb el carrer anomenat de l'Ermita.[4]

Malgrat que no es disposa de documentació sobre l'ermita fins a 1714, tradicionalment s'ha considerat que la seva construcció data del segle xvi, per això s'ha considerat que la seva construcció es deu a la fi del segle xvii i principis del XVIII.[4]

Va ser abandonada durant algun temps, arribant-se a utilitzar durant un llarg temps del segle XX com a escola municipal, fins que a la fi d'aquest segle es va restaurar per a la seva conservació i manteniment.[4][1]

Descripció

[modifica]

Es tracta d'una petita ermita de planta rectangular i nau única.[5][3]

Externament presenta una lleugera reculada i se situa sobre una terrassa a la qual s'accedeix mitjançant una petita escalinata. De fàbrica de carreu i coberta a dues aigües rematada en teula, presenta com a final de la seva façana una petita espadanya en la qual se situa una única campana, coneguda com a Maria, fosa el 1691, amb un diàmetre de 26 centímetres i un pes de 14 quilos.[4][2][3][5] Va ser restaurada l'any 2001.[6]

A l'edifici s'uneixen la sagristia, que se situa en la capçalera, i la casa de l'ermità.[4]

La façana presenta una porta de fusta, que es col·loca en una obertura en forma d'arc de mig punt, de fàbrica de dovelles de carreus, que es troba flanquejat per dues finestres, rectangulars, en tots dos costats.[3][4] En la part de dalt de la porta s'obre una finestra rectangular que és la que dona llum al cor alt.[4]

Respecte a l'interior, ens trobem que en el costat esquerre de la nau única hi ha unes fornícules, mentre que en el costat dret s'obren finestres rectangulars. La nau, que presenta diversos trams, cobreix el primer amb volta de creueria i la resta es cobreix amb volta de canó, la qual presenta llunetes.[4][3][5]

A més presenta un entablament que cobreix tota la nau i pot observar-se l'existència d'un cor alt als peus de la planta.[4]

Referències

[modifica]