Ermita de Sant Gregori d'Atzeneta del Maestrat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Eremitori  | |||
| Construcció | 1714 - 1723 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | barroc | |||
| Material | paderat i carreus | |||
| Altitud | 402 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Atzeneta del Maestrat (l'Alt Maestrat) | |||
| Localització | a un km de la població d'Atzeneta del Maestrat, l'Alt Maestrat | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.04.001-002 | |||
.jpg)
L'Ermita de Sant Gregori d'Atzeneta del Maestrat, a la comarca de l'Alt Maestrat (País Valencià) és un edifici religiós que es troba a un quilòmetre de la població d'Atzeneta del Maestrat, al costat de la carretera CV-165 en direcció de la Torre d'en Besora, aproximadament en el quilòmetre 25.[1][2]
Està reconeguda com a Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), presentant com a codi identificador el 12.04.001-002.[1]
Descripció històrica-artística
[modifica]L'ermita de Sant Gregori data del segle xviii, iniciant-se la seua construcció en 1714 i concloent-se l'any 1723, tal com queda inscrit en les parets de la sagristia[2][1] Es va construir seguint les pautes de l'estil barroc.[3]
És una ermita de grans dimensions, de fàbrica de maçoneria i carreus que es va construir per decisió eclesiàstica pensant que amb això aconseguirien protegir la vila de les plagues de paràsits que solien sofrir les vinyes de la zona.[2]
Es va aixecar utilitzant un dels murs del cementeri com a paret mitgera amb l'ermita, i presenta un atri d'entrada porticat amb tres arcs de mig punt, en cadascun dels tres costats, i sobre ell a l'interior de l'ermita se situa el cor. Damunt de l'arc central s'obre una finestra que serveix per donar il·luminació al cor, i s'acaba amb una espadanya, decorada amb boles i on se situa una única campana fosa en 1854.[2]
És un edifici d'una sola nau, i capelles, amb coberta de teula a dues aigües.[3][2] Respecte al seu interior, destaca el paviment que data del segle XIX[3] i La volta de canó que presenta dos arcs recolzats en sengles pilastres divisòries de l'espai interior en dos trams i presbiteri. Encara que és de nau única presenta prolongacions laterals i un trasaltar, que limita amb el cementeri contigu. Poden destacar-se també la pila d'aigua beneïda datada en 1919, així com la presència d'un púlpit.[2]
.jpg)
L'altar major és ric en daurats i en ell destaca la imatge de Sant Gregori que s'emmarca en un retaule de fusta tallat per Francesc Soria, i sufragat per Melchor Rovira. Existien antany unes taules amb imatges de Santa Anna, la mare de Déu amb el Nen i el Calvari, conegudes com a “d'Artesa”, ja desaparegudes.[2] Cal assenyalar també les pintures del sostre de l'altar major, en les quals es veu al sant conjurant a les plagues del camp.[3][2]
Referències
[modifica]