Ermita de Sant Joan (Dénia)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ermita i monument  | |||
| Part de | Patrimoni Cultural de la província d'Alacant | |||
| Construcció | segle XIV ↔ segle XV | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Renaixement | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dénia (la Marina Alta) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 13 desembre 1979 | |||
| Identificador | RI-51-0004398 | |||
| Codi IGPCV | 03.063-9999-000015[1] | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0004398 | |||
| Codi IGPCV | 03.063-9999-000015[1] | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | València | |||
L'ermita de Sant Joan és en el municipi de Dénia (Marina Alta, País Valencià), en el vessant meridional del Montgó. S'hi accedeix pel camí del Pou de la Muntanya, o pel camí de Santa Llúcia. La tipologia de l'ermita s'inscriu dins de les anomenades ermites o esglésies de conquesta, construïdes entre els segles XIII al xv, arribant fins segle xvi.
Es tracta d'una construcció menuda de planta rectangular, de nau única sostinguda per arcs apuntats de diafragma, murs perimetrals de càrrega i coberta a dues aigües sobre una estructura de fusta. En dates posteriors, probablement en la segona meitat del segle xvi,[2] s'afegí un atri a la façana principal. Aquest atri o pòrtic té un buit central rematat amb un arc de mig punt i dos laterals allindanats (rectes) i més estrets, separats per pilars octogonals. Es tracta de la disposició anomenada com serliana, recurs arquitectònic del Renaixement, teoritzat per primera vegada per Sebastiano Serlio, de qui pren el nom. En la part posterior existeix una dependència destinada a sagristia.
La festa se celebra el divendres, dissabte i diumenge més pròxims al 24 de juny. Pels voltants de l'ermita es reparteix tomacat, coca dolça i mistela, junt amb altres activitats com revetlles, focs artificials, jocs populars, etc. Aquestos actes acaben amb una missa solemne.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 URL de la referència: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1667. Data de consulta: 26 setembre 2024.
- ↑ Bérchez, J., Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570). València, Bancaixa, 1994, p. 55. ISBN 84-87684-49-1
Bibliografia
[modifica]- Aquest article incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que mitjançant una autorització va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.
Enllaços externs
[modifica]