Ermita de Sant Roc de Benassal
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Eremitori  | |||
| Construcció | segle XVI - | |||
| Característiques | ||||
| Material | maçoneria, carreus, rajoles. | |||
| Mesura | 9,3 ( ) × 20 ( ) m | |||
| Altitud | 950 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Benassal (l'Alt Maestrat) | |||
| Localització | cim del Timor, Benassal, Alt Maestrat, | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.02.026-006 | |||
L'ermita de Sant Roc de Benassal, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un lloc de culte catalogat com Bé de Rellevància Local, amb la categoria de Monument d'interès local, amb codiː 12.02.026-006, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007).[1]
L'ermita se situa a la muntanya Timor, a uns 950 metres d'altitud. S'arriba a ella seguint una via pecuniària, que des de Benassal pel carrer Sant Francesc porta a ella.[2]
Història
[modifica]L'ermita va començar a construir-se l'any 1557 amb la intenció de sol·licitar la intercessió del sant davant la greu epidèmia de pesta que patia la zona. Es va acabar la seva construcció en 1559, procedint-se a la benedicció de l'ermita el mateix dia de la celebració de Sant Roc, el 16 d'agost Aviat l'ermita es va quedar petita i van ser necessàries ampliacions i reformes, que es van succeir entre 1595 i 1599, i van ser realitzades per un grup de mestres francesos.[2]
La Guerra de Successió, va deteriorar considerablement l'ermita, perdent pràcticament tot el patrimoni artístic que contenia. Es van començar les obres de reconstrucció en 1718, moment en el qual es va construir també una nova casa per a l'ermità, així com una sagristia en el pis superior. Malgrat que es va tractar de conservar mitjançant reformes i millores, amb la guerra del 36 es va produir la seva destrucció, i malgrat realitzar-se la seva reconstrucció després de la contesa, es va deixar sense manteniment el que va provocar que a la fi del segle XX el seu estat de conservació fos deplorable, per la qual cosa va ser necessària la seva restauració completa.[2]
Descripció
[modifica]L'ermita presenta en el seu exterior una placeta, emmarcada per un petit mur semicircular que es va construir a mitjan segle xix. Al centre s'observa una espècie de peiró, consistent en una peanya de pedra amb una creu de forja datada de 1908.[2]
L'ermita té una planta rectangular, fàbrica de maçoneria i coberta a dues aigües. La casa de l'ermità i la sagristia estan adossats a l'absis. L'accés al lloc de culte es realitza per una portada de pedres que emmarca amb dovelles i carreus la porta d'entrada en forma d'arc de mig punt amb la inscripció de la data de finalització de l'obra inicial en 1557. Com a adorn de la façana destaca la finestra que s'obre en el frontó i la rematada amb una espadanya amb coberta de teules i una campana.[2]
Les dimensions interiors són de 20 metres de longitud per 9,30 metres d'amplària, i presenta a banda i banda quatre arcs que se situen enfront de sengles capelles. La coberta interior és de volta de canó i a banda i banda té amb llunetes cegues, menys en el presbiteri, on s'imita una volta de creueria amb amples nervis que acaben en mènsules i que coincideixen en la clau central. En l'altar està la imatge de Sant Roc, i a banda i banda pintures de Sant Josep i de la Verge dels Desemparats.[2]
L'ermita originària havia estat dotada amb un retaule gòtic i una imatge de Sant Roc, els quals es van millorar per, Josep Ribera, el primer ermità que va haver-hi, qui fins i tot va portar una relíquia del sant des de Montpeller.[2]
La festa del sant se celebra el dia 16 d'agost, duent-se a terme un romiatge que puja a peu des de l'església parroquial, després s'oficia una missa i es reparteix el pa beneït.[2]
Referències
[modifica]