Ermita del Calvari (Alcalà de Xivert)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ermita  | |||
| Construcció | 1727 - 1779 | |||
| Consagració | 1779 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | regular (restauració parcial en 1983) | |||
| Estil arquitectònic | Barroc | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | |||
| Mesura | 11,9 ( ) × 15,2 ( ) m | |||
| Altitud | 152 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) | |||
| Localització | A la part meridional del pla de la Foia, a 400 m de la població. | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Data | 13 febrer 2007 | |||
| Identificador | 12.03.004-002 | |||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.03.004-002 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Tortosa | |||
L'Ermita del Calvari d'Alcalà de Xivert està situada a la part meridional del pla de la Foia, a uns 400 m d'Alcalà, al mig del camí del seu nom que s'inicia al poble d'Alcalà i arriba a la vall d'Estopet. Davant de l'ermita i delimitant el camí d'accés es plantaren xiprers i, fins a la guerra civil, existien les capelletes del calvari.[1] Ha estat qualificada com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.[2]
Història
[modifica]El 3 de maig de 1727 comencen les obres i es va construint fins al 1731 —com apareix damunt la finestra de la façana principal— i al cap de poc es paralitzen les obres per començar la construcció de la nova església parroquial. Acabada aquesta se segueix la construcció de l'ermita fins a acabar l'any 1779, on el 31 d'agost, en plenes festes patronals, és consagrada.[3][4][5]
Arquitectura
[modifica]L'ermita té planta rectangular, quasi grega, centrada en la cúpula, amb dues petites sales adossades al presbiteri: la sagristia i la casa de l'ermità. Al peus desenvolupa dues capelles laterals menudes. La volta és de canó. La cúpula descansa sobre un tambor octogonal amb finestres cegades i està coberta de teules envernissades blaves i blanques als angles. La llum penetra per la finestra del peu i les dues del creuer.[6][4]
Els angles de la façana principal, la cornisa i la portada són de carreus, la resta de maçoneria.[1]
La portada és d'ordre dòric-toscà amb un ondulant frontó. Per sobre una finestra amb llinda gravada la data d'inici de la construcció. I remata el frontis una cornisa mixtilínia i al damunt, un campanar de paret, avui desaparegut.[4]
L'espai interior es troba decorat amb pintures i estucs, amb característiques del rococó. Les petxines estan pintades amb motius de la Passió, algunes molt deteriorades: l'Oració a l'Hort de Getsemaní, la Flagel·lació, el Descendiment i l'Enterrament. La cúpula està decorada amb grisalles i trompe-l'oeil (il·lusió pictòrica). Es pinta una llanterna i uns ulls de bou il·lusoris, i entre un ull i l'altre les grisalles decorades amb temes de l'Antic Testament: Caín assassina Abel, el sacrifici d'Isaac, la serp de bronze i Moisès demanat ajuda a Déu en la batalla contra els amalequites; que formen un conjunt al·legòric de la passió i mort de Crist.[1][7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Rodríguez Culebras 1986.
- ↑ Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.Publicada[Enllaç no actiu] en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
- ↑ Iturat 1998: pp. 21-22.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Arnau i Vallina 2001: pp. 10-11.
- ↑ Sanz Sancho 2009: p. 67.
- ↑ Iturat 1998: p. 25.
- ↑ Iturat 1998: p. 26.
Bibliografia
[modifica]
- Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan Vicent; Iturat, Joaquim. El patrimoni arquitectònic gaspatxer. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 2001. ISBN 84-923793-3-2.
- Iturat, Joaquim. Las ermitas de Alcalà (I) (en castellà). Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 1998. ISBN 84-923793-1-6.
- Rodríguez Culebras, Ramón «Calvarios castellonenses. Alcalá de Chivert» (en castellà). Hoja Parroquial. Diócesis Segorbe-Castellón, Núm. 1236, 1986.
- Sanz Sancho, Joan Vicent. Alcalà de Xivert-Alcossebre: Territori i patrimoni. Benicarló: Onada, 2009. ISBN 978-84-96623-41-5.