Ermita del Calvari de Torreblanca
Ermita del Calvari | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici i construcció | |||
Construcció | segle xviii | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | bo | |||
Estil arquitectònic | Barroc | |||
Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | |||
Mesura | 7 () × 9,5 () m | |||
Altitud | 48 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Torreblanca (Plana Alta) | |||
Localització | A la muntanyeta del Calvari. | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 28 setembre 2007 | |||
Identificador | RI-51-0012182 | |||
Codi IGPCV | 12.05.117-003[1] | |||
Bé d'interès cultural | ||||
Identificador | RI-51-0012182 | |||
Codi IGPCV | 12.05.117-003[1] | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | Sogorb-Castelló | |||
L'Ermita del Calvari o la Capella del Santíssim Crist del Calvari, de Torreblanca, està situada al NO de la població, al cim de la muntanyeta del Calvari. Davant de l'ermita es troben les capelletes del Calvari, i a un costat l'església de Sant Francesc,[2][3][4] tot inclòs en un jardí tancat d'uns 8.000 m².
En 1982 s'inicia l'expedient de declaració del conjunt –capella del Calvari i recinte de les estacions, junt l'església de Sant Francesc–, com a Monument Històric-artístic de caràcter nacional,[5] i el 28 de setembre de 2007 es reconeix el conjunt com Bé d'interès cultural, en la categoria de Monument.[6]
L'edifici i el recinte són del segle xviii i les estacions foren construïdes entre els anys 1739 i 1741, segons està indicat en les mateixes estacions.[2]
Al traspassar la portada d'ingrés del recinte del Calvari, apareix un camí en ziga-zaga que va pujant a l'ermita del Calvari formant el via Crucis. Les estacions van apareixent al costat del camí, rodejades de xiprers.[2] Tenen planta quadrada, de carreus, de 80 cm de costat i de més de 2 m d'alçada, amb acabament piramidal, i en la part central de cada estació s'obri una capelleta on es col·loca un retaule ceràmic, i per sota, apareix gravada la descripció.
L'ermita del Calvari és de planta quadrada amb una cúpula sense tambor ni llanternó, presbiteri amb coberta de volta de canó i capçalera plana, i una petita sagristia al costat de l'Evangeli, adossada al presbiteri.[2] A l'exterior, la cúpula extradossa amb una volta vuitavada carregada sobre un prima octagonal, la resta del creuer té coberta de pavelló, i el presbiteri, coberta de dos aiguavessos.
La façana de l'ermita, als peus del temple, presenta un frontis rectangular, centrat amb una portada d'arc de llinda, i per damunt, una finestra. Coronant la cornisa, una senzilla espadanya.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gil Saura 2004: p. 444.
- ↑ 3,0 3,1 Rodriguez Culebras 1983: p. 203
- ↑ Sánchez Adell 1990: p. 356.
- ↑ Resolució de 22 de juliol de 1982 de la Direcció General del Patrimoni Artístic, Arxius i Museus del Ministeri de Cultura, publicada en el BOE núm. 273, de 13 de novembre del mateix any.
- ↑ Decret 169/2007, de 28 de setembre, del Consell, pel qual es culmina la primera fase d'actualització i adaptació de la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb la declaració com Béns d'Interés Cultural de determinats béns immobles.
Bibliografia
[modifica]- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura Barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8.
- Rodríguez Culebras, Ramón. «Torreblanca. Calvari». A: Catàleg de monuments i conjunts de la Comunitat Valenciana (en català i castellà). vol. II. València: Generalitat Valenciana, 1983, pp. 200-207. ISBN 84-500-8938-7.
- Sánchez Adell, José; Rodríguez Culebras, Ramón; Olucha Montins, Fernando. Castellón de la Plana y su provincia (en castellà). Castelló: Inculca, 1990. ISBN 84-404-7693-0.
Enllaços externs
[modifica]- «Calvario y primitiva Iglesia. Torreblanca» (en castellà). Biblioteca. Direcció General de Patrimoni artístic. Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
- «Calvario y primitiva Iglesia» (en castellà). Fitxa BIC's / Ficha BIC's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport.