Ermita fortificada d'Albalat (Cabanes)

Infotaula edifici Ermita fortificada d'Albalat
Dades
Tipus	Edifici i monument
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura gòtica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Cabanes (Plana Alta)
40° 10′ 12″ N, 0° 09′ 30″ E
Bé d'interès cultural
Data	25 juny 1985
Identificador	RI-51-0011335
Codi IGPCV	12.05.033-003
Bé d'interès cultural
Identificador	RI-51-0011335
Codi IGPCV	12.05.033-003

L'ermita fortificada d'Albalat es localitza a la Ribera de Cabanes, municipi de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta.

Es tracta, com el seu nom indica, d'una ermita que, tot i el seu ús religiós, estava fortificada, complint d'aquesta manera la doble funcionalitat religiosomilitar. Pot datar-se entre els segles XIII i els segles xiv, i està construïda seguint les característiques de l'estil gòtic.

Actualment és considerada, per declaració genèrica, Bé d'Interès Cultural, i presenta nombre d'anotació ministerial: RI - 51-0011335, i data d'anotació 30 de març de 2005, segons consta en la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Història

Cabanes és un municipi de gran història, ja que per la seva ubicació, a uns 300 metres d'altitud aproximadament, i situada estratègicament entre el Maestrat i la costa, es convertia en una zona de poblament idònia. Potser per això, comptem amb proves d'haver existit població a la zona des d'èpoques remotes, possiblement des del neolític. Tot això fa que hi puguem trobar-se restes arquitectòniques del pas de moltes i diferents formes de poblament, des de prehistòrics fins als més recents, passant per romans, àrabs, medievals, contemporanis…

L'ermita d'Albalat dels Ànecs es troba als peus del castell d'Albalat dels Ànecs, i com passava amb aquest, l'ermita estava dins de la demarcació del castell de Miravet. En aquest lloc, que és conegut com a Ribera de Cabanes, es trobava antigament el poblat d'Albalat dels Ànecs, que va ser independent fins a mitjan segle xvi. Estava situat a uns 12 quilòmetres de la capital municipal, Cabanes, i molt a prop de l'autovia a Barcelona. Actualment, un camí condueix al seu emplaçament entre els quilòmetres 95 i 96 de la N-340.

Quan es va procedir a la seva construcció, possiblement en el segle xiii, després de la conquesta de la zona per Jaume I d'Aragó, es va dedicar a la Mare de Déu de l'Assumpció o Santa Maria.

Més tard, quan es produeixen constants i cada vegada més importants incursions i atacs per mar de corsaris barbarescos, es va veure la necessitat de fortificar l'edifici, reforçant-ne les defenses. Aquestes obres es van haver de portar a terme entre els segles XIV i xv, quan, simultàniament, s'aixequen torres defensives i de vigilància per tota la zona, tant al pla com a la costa.

Algunes d'aquestes construccions perviuen encara a la Ribera de Cabanes, les quals són visibles des del castell i des de l'església, i d'entre les quals es pot destacar l'anomenada Torre de la Sal.

És així com l'ermita inicial es transforma en una ermita fortificada.

Descripció

Es tracta d'una ermita que, en principi, presentava les característiques pròpies del tipus de temples senzills del període: tenia una sola nau de reduïdes dimensions, amb arcs faixons apuntats i el sostre, de dues aigües, era de fusta.

Es pot afirmar que el seu aspecte és més de fortalesa que de temple religiós, i presenta com a elements defensius forts murs emmerletats amb troneres per a les sagetes, i es pot contemplar un absis semicircular que es perllonga en alçada fins a formar una torrassa; a més de tenir, annexes, dependències per al cos de guàrdia i vigilància. Aquesta torre presenta com a sostre una terrassa emmerletada. Interiorment té aspecte d'absis pentagonal pel que fa a la volta, que sustenta les seves nervadures de pedra sobre tosques mènsules. La seva menor amplària respecte a la nau i el fet de trobar-se descentrada va permetre comptar amb suficient espai per a la construcció d'una escala i una eventual llar de foc. Això dona a l'edifici unes peculiaritats que tipifiquen el seu aspecte exterior i interior com a exemplar únic, dins d'aquest tipus d'arquitectura pel litoral.

Quan es va fortificar, es va aixecar un sobremur exterior, que arribava fins a la part alta de les antigues teulades, fet que van aprofitar per a la seva transformació en terrassa emmerletada. Des de l'interior, es porta a terme l'aixecament d'un altre sobremur, a nivell dels pilars i arcs de la construcció primitiva, permetent d'aquesta manera que quedessin visibles, la qual cosa mostrava el treball de pedra i les impostes motllurades. La nau que presenta quatre trams està voltada amb una volta de canó apuntada que es troba sostinguda per tres arcs ogivals; per la seva banda, el presbiteri que és semicircular, es cobreix amb volta d'ogives. Presenta una petita sagristia en què una estreta escala de cargol permet pujar fins a la terrassa de la torre. També hi és destacable l'escala per al cor, d'una sola peça i similar a la de l'església Arxiprestal de Morella.

La fàbrica és de pedra llaurada en part, encara que els seus murs són de paredat. Són apreciables els afegits i les reformes que ha anat patint al llarg del temps, alguna d'aquestes bastant recent.

S'hi aprecien senyals que permeten aventurar que en un temps va existir un pòrtic lateral, en la part que donava al castell. Presenta moltes espitlleres, la qual cosa en reforça el caràcter defensiu i l'ús militar.

Com a conseqüència del seu abandó, va acabar caient part de l'estructura, fonamentalment la façana, la torrassa, absis i, amb aquest, l'escala xemeneia. El 1981 se'n va iniciar una restauració que va permetre consolidar i tractar l'interior i l'exterior de tots els murs. Per a la reconstrucció del mur de la façana, es van utilitzar els mateixos materials que en la primera edificació, ja que es trobaven conservats al peu de les ruïnes, la qual cosa va permetre recuperar, per exemple, les pedres de la portada amb el seu dovellatge.

L'any 2006, va començar a utilitzar-se amb finalitats turístiques, per a això es va situar a l'interior el Museu "Fortificacions de Cabanes".