Ernő Dohnányi
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Nom original | (hu) Dohnányi Ernő |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 27 juliol 1877 Bratislava (Imperi austrohongarès) |
Mort | 9 febrer 1960 (82 anys) Nova York (Estats Units d'Amèrica) |
Sepultura | Tallahassee |
Catedràtic | |
Dades personals | |
Formació | Acadèmia de Música Franz Liszt |
Activitat | |
Ocupació | director d'orquestra, musicòleg, pedagog musical, pianista, compositor, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Estatal de Florida Universitat de les Arts de Berlín Acadèmia de Música Franz Liszt |
Gènere | Òpera i simfonia |
Professors | István Thomán i Hans von Koessler |
Alumnes | Ervin Nyiregyházi, György Ferenczy, Astrid Berwald, Tibor Wehner, Georges Solchany i Miklos Schwalb |
Instrument | Piano |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Elsa Marguérite Galafrés (1919–1949) |
Fills | Hans von Dohnanyi |
Pare | Frigyes Dohnányi |
Parents | Klaus von Dohnanyi, net Christoph von Dohnányi, net Justus von Dohnányi, besnet |
Premis | |
| |
|
Ernő Dohnányi, conegut també amb el nom alemany d'Ernest von Dohnányi (Pózsony, Àustria-Hongria, avui Bratislava, Eslovàquia, 27 de juliol de 1877 – Nova York, Estats Units, 9 de febrer de 1960), fou un destacat pianista, director d'orquestra i compositor hongarès.[1]
Hi ha qui compara la seva versatilitat estilística amb la del compositor també hongarès i anterior Franz Liszt.
Dohnányi s'inicià des de molt infant en el món musical amb el seu pare, professor de matemàtiques, i amb l'organista local de l'església i amic de la família.
Va estudiar a la Reial Acadèmia de Música de Budapest a partir de 1894, on es va estrenar la seva primera simfonia el 1897. Hi va estudiar piano amb Thóman i composició amb Koessler. Va fer el seu debut com a pianista el 1898 a Londres sota la batuta de Hans Richter. Un any després, el 1899, el seu Concert per a piano i orquestra op. 5 va guanyar el premi Bossendorfer en la categoria de composició per a piano.
Va ser professor a l'Acadèmia de la Música de Berlín entre 1908 i 1915, així com director de l'Orquestra Filharmònica de Budapest i director associat de l'Acadèmia de Música de Budapest, el 1919.
El 1931, Dohnányi era director musical de la ràdio hongaresa.
El 1948, es va exiliar d'Hongria per causes polítiques, ja que el nou règim comunista estava en contra de les seves idees i accions durant el període de preguerra. La seva música hi va estar censurada durant 10 anys. A Argentina es va dedicar a l'ensenyança i a partir de 1949 va mantenir la posició de compositor resident a la Universitat de Florida.
El 1955 va esdevenir un ciutadà dels EEUU.
Estil musical
[modifica]La música de Dohnanyi està fonamentalment influenciada per l'obra de Johannes Brahms. El seu estil és romàntic tarda i conservador, pel que a partir de 1910 va ocupar un lloc menor en l'entorn de la música contemporània hongaresa, al costat d'autors com Béla Bartók.
Obra
[modifica]El repertori de Dohnanyi inclou, entre d'altres, les "Variacions sobre una cançó de cura" per a piano i orquestra, Ruralia hungarica per a violí i piano, tres simfonies, un ballet, la "Suite" en fa sostingut menor, tres òperes, el quartet de corda núm. 2 i dos quintets amb piano
Referències
[modifica]- ↑ «musical variation | music | Britannica» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2022].
- ↑ «Ernst von Dohnányi Biography, Songs, & Albums» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2022].