Ernő Goldfinger

Ernő Goldfinger
Biografia
Naixement	11 setembre 1902 ; Budapest (Hongria)
Mort	15 novembre 1987 (85 anys); Londres
Sepultura	Crematori de Golders Green
Formació	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1923–1929)
Activitat
Camp de treball	Arquitectura, arquitectura moderna, brutalisme, projecte arquitectònic, edifici residencial i interior
Ocupació	arquitecte, dissenyador de mobles, dissenyador
Membre de	Royal Academy of Arts
Moviment	Arquitectura moderna i brutalisme
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1939) 2 Willow Road; (1967) Balfron Tower (en) ; (1972) Trellick Tower (en) ;
Família
Cònjuge	Ursula Ruth Blackwell (1933–)
Fills	Elizabeth Goldfinger

Ernő Goldfinger — de vegades anomenat Ernest Goldfinger — (Budapest, 11 de setembre de 1902 – 15 de novembre de 1987) fou un arquitecte i dissenyador d'origen jueu hongarès conegut especialment per la seva contribució al moviment modern en arquitectura, en particular al Regne Unit.

Biografia

La seva família treballava en l'enginyeria forestal i en el negoci de les serradores, el qual el dugué a considerar treballar com a enginyer fins al moment que decidí que preferia l'arquitectura després de llegir el text de Hermann Muthesius Das englische Haus, una descripció de l'arquitectura domèstica anglesa a començaments del segle xx. Aquest llibre fou una lectura de capçalera durant bona part de la seva vida.

Seguint la desaparició de l'Imperi Austrohongarès a finals de la Primera Guerra Mundial, Goldfinger es traslladà a París. El 1923 va començar estudis a la École nationale supérieure des beaux arts al taller de Léon Jaussely i durant els anys següents es va relacionar amb un bon nombre d'arquitectes instal·lats a la capital francesa com Auguste Perret, Mies van der Rohe i Le Corbusier. El 1929, abans de finalitzar la seva carrera, Goldfinger va establir una societat comercial amb la qual endinsar-se en el negoci de l'interiorisme i en el projecte d'ampliació d'una casa de vacances a Le Touquet.^[1]

Una de les seves influències de l'època fou la publicació de Vers une architecture de Le Corbusier i esdevingué un admirador de l'antic mentor d'aquest arquitecte, Auguste Perret, que era expert en el disseny d'estructures de ciment i que l'inspirà a l'hora de dissenyar la seva pròpia casa. A començaments de la dècada del 1930 Goldfinger va conèixer Ursula Blackwell, amb qui es va casar. Blackwell heretà la fortuna de Crosse & Blackwell, i la restant carrera de Goldfinger tingué lloc al Regne Unit.

El 1934, es va instal·lar amb la seva esposa a un apartament de l'edifici Highpoint I. Just abans de la Segona Guerra Mundial, Goldfinger adquirí tres cases, incloent la seva pròpia: 1-3 Willow Road a Hampstead (Camden) (nord de Londres), i una altra a Broxted (Essex). La seva residència personal, número 2 de Willow Road, es troba ara llistada entre el patrimoni arquitectònic del National Trust.

Quan la guerra mundial va acabar, Goldfinger rebé ordres de construir les noves oficines del Daily Worker i el quarter general del Partit Comunista Britànic. A Elephant & Castle va construir l'Alexander Fleming House per al Ministeri de Salut. Durant la dècada del 1950 va dissenyar dues escoles primàries a la ciutat de Londres a partir de ciment pre-modelat amb totxos del London County Council a Putney (Londres). Un d'aquests edificis va ser primer malmès i més tard enderrocat per una immobiliària que va anar a judici el 2008.^[2]

El Regne Unit patí greus problemes d'habitatge després de la Segona Guerra Mundial: 4 milions de cases foren destruïdes o malmeses durant el conflicte, i el govern britànic va veure la idea de construir edificis de gran altura com una solució al problema. Goldfinger va ser un dels arquitectes de blocs de pisos més coneguts a l'època.^[3]

Goldfinger tenia la fama de ser un home sense sentit de l'humor subjecte a nombrosos atacs de mal humor. De vegades acomiadava els seus assistents si feien bromes que no eren del seu gust, i un cop va fer fora de la seva oficina dos clients potencials per imposar restriccions al seu disseny original.^[4] L'escriptor Ian Fleming va rebre la inspiració per un dels enemics de James Bond durant una conversa amb la cosina d'Ursula Goldfinger a un camp de golf. Fleming l'anomenà Auric Goldfinger. Prèviament l'autor havia estat un dels signants d'una petició contra l'enderrocament d'edificis històrics a Hampstead per fer lloc per als edificis de Goldfinger que incloïen la seva residència personal. L'arquitecte consultar els seus advocats quan l'obra "Goldfinger" va sortir a la llum el 1959. Fleming va reaccionar dient que reanomenaria el personatge principal "Goldprick" ("polla d'or"; Goldfinger vol dir "dit d'or"), i finalment Ernő decidí no denunciar a Fleming. L'editorial va pagar els costs dels advocats i li donaren sis còpies gratuïtes del llibre.^[5] El 15 de novembre de 1987 (a l'edat de 85 anys) Goldfinger va morir i fou cremat a Golders Green on les seves cendres romanen.

Obra

Entre els seus edificis més notables són la Balfront Tower, de 27 pisos, i la Carradale House, situats al barri de Poplar (districte de Tower Hamlets) a l'East End de Londres. A l'oest de Londres, Goldfinger va construir una torre de 31 pisos basada en aquest anterior model que fou anomenada Trellick Tower, situada a North Kensington. Fou construïda de 1968 a 1972.

Tot i que a Goldfinger li agradava viure als edificis que dissenyava, les seves obres foren poc apreciades tant pel públic com pels arquitectes postmoderns. Cap a finals del segle xx, però, va millorar l'apreciació general de la seva arquitectura. La Trellick Tower és actualment patrimoni de Londres, llistat Grade II, i ha esdevingut una icona del disseny de l'època. L'any 2000 els hereus de Goldfinger donaren una generosa suma per potenciar les relacions entre els estudiants d'arquitectura d'Hongria i el Regne Unit. Les beques RIBA Goldfinger Travel Scholarship s'establiren el 2002.^[6]

Edificis

Alexander Fleming House (a la dècada del 1990 reanomenada Metro Central Heights
Balfron Tower i Carradale House
Trellick Toweri els blocs de protecció oficial Cheltenham Estate i Edenham Way^[7]
Fulton House al campus de la Universitat de Swansea (Gal·les)
Greenside School
Haggerston School^[8]
Brandlehow School^[9]
Botiga Weiss, 2/2a Golders Green Road (1935)^[10]
Hille House, Watford

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernő Goldfinger

↑ ^{[enllaç sense format]} http://designmuseum.org/design/erno-goldfinger Arxivat 2014-07-01 a Wayback Machine.
↑ Developer fined again over Goldfinger cottage, BD online, 4 April 2008
↑ ^{[enllaç sense format]} https://web.archive.org/web/20091030190848/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761553483_27/United_Kingdom.html
↑ Alice Rawsthorn (2009-11-08). "Child's Play". New York Times. p. 3
↑ Ben Macintyre (2008-04-05). "Was Ian Fleming the real 007?". London: The Times
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.architecture.com/EducationAndCareers/PrizesScholarshipsandBursaries/RIBAGoldfingerScholarship/RIBAGoldfingerScholarship.aspx Arxivat 2012-03-12 a Wayback Machine.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.bdonline.co.uk/story.asp?storycode=3134876
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.culture.gov.uk/Reference_library/Press_notices/archive_2003/dcms104_2003.htm Arxivat 2006-12-09 a Wayback Machine.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://m.bdonline.co.uk/news/developer-fined-again-over-goldfinger-cottage/3110312.article Arxivat 2012-03-24 a Wayback Machine.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.barnet.gov.uk/golders-green.pdf Arxivat 2006-12-28 a Wayback Machine.

[1] {[enllaç sense format]} http://designmuseum.org/design/erno-goldfinger Arxivat 2014-07-01 a Wayback Machine.

[2] Developer fined again over Goldfinger cottage, BD online, 4 April 2008

[3] {[enllaç sense format]} https://web.archive.org/web/20091030190848/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761553483_27/United_Kingdom.html

[4] Alice Rawsthorn (2009-11-08). "Child's Play". New York Times. p. 3

[5] Ben Macintyre (2008-04-05). "Was Ian Fleming the real 007?". London: The Times

[6] {[enllaç sense format]} http://www.architecture.com/EducationAndCareers/PrizesScholarshipsandBursaries/RIBAGoldfingerScholarship/RIBAGoldfingerScholarship.aspx Arxivat 2012-03-12 a Wayback Machine.

[7] {[enllaç sense format]} http://www.bdonline.co.uk/story.asp?storycode=3134876

[8] {[enllaç sense format]} http://www.culture.gov.uk/Reference_library/Press_notices/archive_2003/dcms104_2003.htm Arxivat 2006-12-09 a Wayback Machine.

[9] {[enllaç sense format]} http://m.bdonline.co.uk/news/developer-fined-again-over-goldfinger-cottage/3110312.article Arxivat 2012-03-24 a Wayback Machine.

[10] {[enllaç sense format]} http://www.barnet.gov.uk/golders-green.pdf Arxivat 2006-12-28 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]