Vés al contingut

Ernest Corominas i Vigneaux

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaErnest Corominas i Vigneaux
Nom original(ca) Ernest Corominas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1913 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 1992 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
3r districte de Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París - doctor (–1952)
Universitat de Barcelona (1932–1936) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaContribution à la théorie de la dérivation d'ordre supérieur Modifica el valor a Wikidata (1952 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiArnaud Denjoy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lió (1964–1982) , emèrit
Universitat Central de Veneçuela (1960–1964)
Universitat de Barcelona (1956–1960)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1955–1956)
Consell Superior d'Investigacions Científiques (1952–1955)
Centre Nacional de Recerca Científica (1947–1952)
Universitat Nacional de Cuyo (1941–1946)
Universitat de Buenos Aires (1939–1941)
Exèrcit Popular de la República (1936–1939) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralMaurice Pouzet, Roland Assous, Robert Bonnet i El Mostafa Jawhari (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaria Edith Guevara Modifica el valor a Wikidata
ParesPere Coromines i Montanya Modifica el valor a Wikidata  i Celestina Vigneaux i Cibils Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan Coromines i Vigneaux
Júlia Coromines i Vigneaux Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ernest Coromines i Vigneaux (Barcelona, 13 d'abril de 1913 - Lió, França, 24 de gener de 1992) fou un matemàtic català.

Matemàtic, fill de l'escriptor i economista Pere Coromines i Montanya i de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils, germà del filòleg Joan Coromines i de la metge psicoanalista Júlia Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, per la qual es llicencià en matemàtiques abans del 1936; també hi inicià estudis d'arquitectura, que completà el 1936.[1]

Després d'haver pres part en la Guerra Civil espanyola, el 1940 passà a Amèrica i residí a Xile; tot seguit es traslladà a l'Argentina. A la ciutat de Mendoza, on va contreure matrimoni amb Maria Edith Guevara –cosina del futur guerriller de la revolució cubana Ernesto "Che" Guevara[2] fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo a Mendoza (1941-1946) i encarregat de la càtedra d'Estadística. Més endavant treballà a l'Institut de Matemàtiques de Rosario (Argentina) i fou membre actiu de la Unió Matemàtica Argentina.

1947 tornà a Europa i treballà a França fins al 1952 com a agregat de recerques al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) de París. El 1952 obté el seu doctorat sota la supervisió d'Arnaud Denjoy, amb una tesi que versa sobre la derivació i els conjunts ordenats.[3]

Va residir a Barcelona del 1952 al 1960, llevat del 1955 que el va passar a Princeton (EUA) i, del 1960 al 1964 va treballar de professor a la Universitat Central de Veneçuela a Caracas. De retorn a Europa, s'establí a Lió, on fou nomenat professor de la Universitat Claude Bernard i hi creà una escola d'àlgebra ordinal. Actiu en aquesta universitat fins a la jubilació, posteriorment en fou professor emèrit (1982). Va morir en aquesta ciutat.[4]

Corominas és recordat per un teorema de 1954, demostrat conjuntament amb Ferran Sunyer, que afirma que si és una funció infinitament derivable en un interval i si per tot d'aquest interval existeix un tal que , on és una constant, aleshores és un polinomi.[5][6] Els seus treballs més notables van ser en el camp dels conjunts ordenats, en el qual va desenvolupar l'idea de una àlgebra ordinal.[7]

Referències

[modifica]
  1. Pouzet, 1992, p. 1.
  2. Pouzet, 1992, p. 2.
  3. Peralta, 2008, p. 12.
  4. Navarro, 2020, p. 11.
  5. Navarro, 2020, p. 14.
  6. Kadets, 2018, p. 23.
  7. Pouzet, 1992, p. 3.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]