Ernest Lavigne
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1851  Montreal (Quebec) | ||
| Mort | 18 gener 1909 (57 anys) Montreal (Quebec) | ||
| Sepultura | Notre Dame des Neiges Cemetery (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor | ||
  
| |||
Ernest Lavigne (Montreal, 17 de desembre de 1851 - Montreal, 18 de gener de 1909) va ser un músic, compositor, director d'orquestra, editor i gestor del Quebec.
Biografia
[modifica]- Joventut
Ernest Lavigne va néixer a Mont-real.[1] Va estudiar al col·legi de Terrebonne.[2] El 25 de juny de 1865 anà a Roma amb el 4t destacament dels zouaves papals.[3] Després d'uns mesos a Itàlia, s'incorporà al "Roman Zouaves Music Corps" per al qual va ocupar el taulell de corneta solista l'any 1869.[1] Posteriorment, va romandre a Europa gairebé dos anys on va viatjar a Itàlia, França, Alemanya, Espanya i Anglaterra.[2]
Carrera
[modifica]El 1864 es va instal·lar durant un temps al Quebec, on el seu germà, Arthur Lavigne, era propietari d'una botiga d'instruments musicals a la rue Saint-Jean.[4] El 1877, va tornar a Mont-real per dirigir la "Musique de la Cité", la banda de música del 65è Batalló.[5] El mateix any, va seguir l'exemple del seu germà obrint una botiga de música a Mont-real.[6] El 1881, va unir forces amb Louis-Joseph Lajoie, sota el nom de la companyia Lavigne & Lajoie. Aquesta casa distribueix centenars d'obres de diversos compositors i editors i n'edita una cinquantena de canadencs.[6]
El 1885, va inaugurar els concerts gratuïts al "Jardin Viger" de Mont-real on les seves actuacions el van convertir en una estrella.
Organitzador nat, Ernest Lavigne va empènyer l'empresa Lavigne & Lajoie a adquirir una extensa parcel·la a la vora del Sant Llorenç que va convertir en un parc d'atraccions, Parc Sohmer.[7] La inauguració de "Sohmer Park" va tenir lloc el juny de 1889.[8] Fins a la seva mort, Lavigne va ser l'encarregat dels concerts i espectacles de la companyia. Amb la intenció de crear una orquestra simfònica, va portar d'Europa, sobretot de Bèlgica i Itàlia,[9] nombrosos instrumentistes, alguns dels quals es van establir al país i hi van crear una tradició instrumental. Va portar, entre d'altres, a Jean-Julien Clossey el maig de 1891 que esdevingué primer violí de l'Orquestra Simfònica de Mont-real.
Ernest Lavigne es pot considerar com un dels pioners de la música instrumental al Canadà. Com a compositor, es dedica principalment a la melodia. Com a solista, Ernest Lavigne va guanyar diversos honors, incloses dues cornetes daurades.
Final de la vida
[modifica]La seva mala salut l'obligava a deixar de fer concerts.[10] Ernest Lavigne va morir a l'Hospital de Montréal el 18 de gener de 1909 als 57[11] anys i va ser enterrat al cementiri de Nostra Senyora de les Neus, a Mont-real.[12]
Honors
[modifica]- 1962: La ciutat de Mont-real anomena una avinguda en honor al músic de Mont-real.[13]
- 1985: La ciutat de Quebec bateja una avinguda en honor a Ernest Lavigne.[14]
- 2004: La ciutat de Boucherville bateja un carrer en memòria d'Ernest Lavigne.[15]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 E.-Z. Massicotte «Ernest Lavigne». Bulletí d'investigació històrica, 1933, gener.
- ↑ 2,0 2,1 «Mort d'une fameux compositeur canadien». La Presse, 18-01-1909, p. 1 [Consulta: 19 març 2024].
- ↑ E.-Z. Massicotte, «Ernest Lavigne», Bulletin des recherches historiques, 1933, janvier, p. 8-10 (lire en ligne [archive])
- ↑ «La musique sur papier» (en francès). Cap-aux-Diamants : La revue d'histoire du Québec. ISSN: 0829-7983 [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «Lieutenant Ernest Lavigne» (en francès canadenc). [Consulta: 21 gener 2019].
- ↑ 6,0 6,1 Jean-Marie Lebel, « La musique sur papier », Cap-aux-Diamants : La revue d'histoire du Québec, vol. 5, no 2, 1989, p. 33–36 (ISSN 0829-7983 et 1923-0923, lire en ligne [archive], consulté le 24 janvier 2019)
- ↑ «Le parc Sohmer, l'idée de génie d'Ernest Lavigne (première partie) | À rebours» (en francès canadenc). [Consulta: 21 gener 2019].
- ↑ «Où devait naitre le parc Sohmer». Bulletin des recherches historiques.
- ↑ Jacques Clairoux, «Des hommes forts aux artistes de la piste: L'invention du cirque québécois», Cap-aux-Diamants: La revue d'histoire du Québec, no 97, 2009, p. 16–19 (ISSN 0829-7983 et 1923-0923, lire en ligne [archive], consulté le 21 janvier 2019)
- ↑ E.-Z. Massicotte, «Leur dernier succès», Bulletin des recherches historiques, janvier 1946, p. 11-12 (lire en ligne [archive])
- ↑ Mort d'une fameux compositeur canadien, La Presse, 18 janvier 1909, p. 1 (lire en ligne [archive])
- ↑ Répertoire des personnages inhumés au cimetière ayant marqué l'histoire de notre société, Montréal, Cimetière Notre-Dame-des-Neiges, 44 p.
- ↑ Fiche descriptive : Avenue Ernest-Lavigne (MTL) [archive] », sur www.toponymie.gouv.qc.ca (consulté le 21 janvier 2019)
- ↑ Fiche descriptive : Avenue Ernest-Lavigne (QC) [archive] », sur www.toponymie.gouv.qc.ca (consulté le 21 janvier 2019)
- ↑ Fiche descriptive : Rue Ernest-Lavigne [archive] », sur www.toponymie.gouv.qc.ca (consulté le 21 janvier 2019)