Vés al contingut

Ernest Mallafré i Planella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaErnest Mallafré i Planella
Biografia
Naixement1922 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (24 anys)
Espot (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióalpinista, esquiador Modifica el valor a Wikidata
Esportesquí Modifica el valor a Wikidata

Ernest Mallafré i Planella (Barcelona, 1922 - Espot, Pallars Sobirà, 31 de desembre de 1946) va ser un escalador i esquiador català.[1][2]

Conegut com a "Malla" va ser un dels introductors de l'escalada a Catalunya després de la Guerra Civil. Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d'Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d'Escalada (CADE). També es va implicar amb els grups d'escalada del Club Muntanyenc Barcelonès i del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Com a escalador, al massís de Montserrat fa les seves primeres ascensions, a la Bola de la Partió el 1940, al Gerro i al Rave el 1941, i a la Nina el 1942. Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, dels Mallos de Riglos (1942), a Osca. Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d'esquí per equips (1946). El 1946 va rebre la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme. Col·laborador habitual de la revista del seu club, el 1948 es va publicar l'obra pòstuma Escalada, un manual clau per al desenvolupament del muntanyisme català i espanyol. El 1975 es va inaugurar el refugi Ernest Mallafré, molt a prop d'on va perdre la vida a causa d'una allau durant el descens amb esquís del pic de Monestero, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.[1][3][4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Ernest Mallafré Planella». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 juny 2018].
  2. Barberà i Suqué, Josep. «Ernest Mallafré i Planella (Barcelona, 1922-1946)». A: Excursionistes recordats. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 41–42. ISBN 978-84-7826-710-1 [Consulta: 26 juny 2018]. 
  3. Zorrilla Jurado, Juan José (dir.). «Mallafré i Planella, Ernest». A: Enciclopedia de la montaña. 1a. ed. Madrid: Ediciones Desnivel, 2000, p. 337. ISBN 84-89969-63-9. 
  4. Faus Costa, Agustí «La mort d'en Mallafré». el portarró: Butlletí del Parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Núm. 32, 2012, pàg. 4-6. Arxivat de l'original el 27 de juny 2018 [Consulta: 26 juny 2018]. Arxivat 27 de juny 2018 a Wayback Machine.