Ernest Moliné i Brasés
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 agost 1868 Barcelona |
| Mort | 12 febrer 1940 (71 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, historiador, advocat |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | Jeroni Moliné i Brasés |
Ernest Moliné i Brasés (Barcelona, 28 d'agost de 1868 - Barcelona, 12 de febrer de 1940) fou advocat, historiador i redactor de La Veu de Catalunya (1891) i de La Renaixença (1896).
Junt amb Lluís Faraudo i de Saint-Germain i Ignasi de Janer i Milà de la Roca dirigí col·lecció Recull de Textes Catalans Antichs de 1906 a 1912. Actiu en el moviment catalanista, el 1892 participà en l'Assemblea de la Unió Catalanista en la que s'aprovaren les Bases de Manresa. El 1913 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. També va formar part del consell d'administració de la Companyia Asland.
A proposta seva, hom afegí la tornada "Bon cop de falç!" a la lletra de Els Segadors.[1]
Obres
[modifica]- Flor d'enamorats : cançoner català del segle xvi tret del bilingüe donat a l'estampa l'any 1573 (1900)
- Noticiari català dels segles XIV y [sic] XV (1916)
- Resum sintètic de la història del catalanisme (1907)
- Llegendes rimades de la Bíblia de Sevilla (1909)
- Textes catalans-provençals dels segles xiii i xiv (1911-12)
- Textes vulgars del segle XV (1913)
- Les costums marítimes de Barcelona (1914)
- Receptari de micer Johan, 1466 (1914)
- La Llenga catalana : estudi històrich (1911)
Referències
[modifica]- ↑ «Ernest Moliné i Brasés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]- Publicacions a revistes
- Ernest Moliné i Brasés. Una personalitat de la història de Catalunya arrelada a les nostres comarques
- Fons Ernest Moliné i Brasés a la Biblioteca de Catalunya.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antoni Aulèstia i Pijoan |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XVII 1913-1940 |
Succeït per: Martí de Riquer i Morera |