Vés al contingut

Ernst-Günther Schenck

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaErnst-Günther Schenck
Nom original(de) Ernst Günther Schenck Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1904 Modifica el valor a Wikidata
Marburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1998 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Aquisgrà (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsEgon-Gernot Scherberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNutrició, planta medicinal i malnutrició Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Múnic
Camp de concentració de Dachau Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócirurgià, professor d'universitat, guarda de camp de concentració Modifica el valor a Wikidata
Activitat1933 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1937–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Branca militarSchutzstaffel i Oberkommando des Heeres Modifica el valor a Wikidata
Rang militarObersturmbannführer Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Experimentació mèdica nazi Modifica el valor a Wikidata

Ernst-Günther Schenck (3 d'octubre de 1904 a Marburg, Hessen – 21 de desembre de 1998) va ser un coronel (Standartenführer) nazi i un metge que es va unir a les SS l'any 1933. Gràcies a un encontre fortuït amb Adolf Hitler durant els darrers dies de la Segona Guerra Mundial, les seves memòries resulten valuoses històricament.[1] Els seus relats d'aquest període van influir en els de Joachim Fest i James P. O'Donnell respecte al final de la vida de Hitler i es van incloure en la pel·lícula La Caiguda.

L'abril de 1945, durant la batalla de Berlín, Schenck va treballar voluntàriament en un lloc d'emergències situat al gran celler de la Cancilleria del Reich, prop de Vorbunker i Führerbunker.[2] Malgrat no tenir experiència en cirúrgia, va operar víctimes de la batalla.

Durant aquestes operacions cirúrgiques, Schenck va ser ajudat pel Dr. Werner Haase, que també era un dels metges privats de Hitler.

Durant els darrers dies de la guerra a Berlin, Schenck va veure en persona a Hitler només dues vegades i durant poc temps, la segona vegada va ser en la "recepció" que es va fer després del casament de Hitler amb Eva Braun.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Schenck, HG, Sterben ohne Warde: das Ende von Benito Mussolini, Heinrich Himmler und Adolf Hitler, Ars Una, 1995.
  2. ↑ Lehrer, Steven (2006). The Reich Chancellery and Führerbunker Complex, McFarland. Jefferson, NC. pp 117, 119. ISBN 0-7864-2393-5
  3. ↑ Vinogradov, V. K. (2005). Hitler's Death: Russia's Last Great Secret from the Files of the KGB. Chaucer Press. p. 62. ISBN 1-904449-13-1
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ernst-Günther_Schenck&oldid=34220540»