Errett Bishop
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Errett Albert Bishop  14 juliol 1928 Newton (Kansas) |
| Mort | 14 abril 1983 (54 anys) San Diego (Califòrnia) |
| Causa de mort | càncer |
| Formació | Universitat de Chicago - Philosophiæ doctor (1944–1955) |
| Tesi acadèmica | Spectral Theory for Operators on a Banach Space (1955 ) |
| Director de tesi | Paul Halmos |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, Fonaments de la matemàtica i matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a San Diego (1965–1983) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1961–1962) Universitat de Califòrnia a Berkeley (1954–1965) Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica (1950–1952) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Michael Freeman, Laura Kodama, Thomas Creese, John Nuber, James Brom, Henry Cheng, Merrill Goldberg, Jonathan Tennenbaum i Yuen-Kwok Chan |
| Família | |
| Pares | Albert T. i Helen Bishop |
| Germans | Mary Weiss |
| Premis | |
| |
Errett Bishop (Newton, 14 de juliol de 1928 - San Diego, 14 d'abril de 1983) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i Obra
[modifica]El seu pare, ex-militar de la Primera Guerra Mundial, era professor de matemàtiques de la universitat de Wichita i va morir quan ell tenia quatre anys, però li va deixar la seva biblioteca de llibres matemàtics que van ser la seva font d'inspiració,[1] així com la de la seva germana, Mary, també matemàtica, coneguda pel seu cognom de casada, Weiss. El 1944, amb només setze anys, va obtenir l'ingrés a la universitat de Chicago en un programa especial de joves talents. Va obtenir el màster el 1949 amb vints anys d'edat.[2]
De 1950 a 1952 va treballar per l'exèrcit fent treballs de recerca matemàtica a l'Oficina Nacional d'Estàndards.[3] El 1954 va ser nomenat professor de la universitat de Califòrnia a Berkeley i el 1955 va obtenir el doctorat a Chicago amb una tesi dirigida per Paul Halmos.[4] A mitjans dels anys 1960's, angoixat pels avalots constants al campus de Berkeley i per la mort de la seva germana (probablement suicidada), va arreglar-s'ho per a que el traslladessin a la universitat de Califòrnia a San Diego, on va romandre fins a la seva mort el 1983.[5]
Bishop va ser un matemàtic brillant que va fer nombroses aportacions en diferents camps de l'anàlisi matemàtica: aproximació polinomial,[6] àlgebres uniformes,[7] teoria d'operadors[8] i funcions de varies variables complexes.[9] Coincident aproximadament amb el seu canvi a San Diego, es va començar a interesar pels fonaments de les matemàtiques.[10] i va començar a desenvolupar una teoria constructivista, filla directa del intuïcionisme de Brouwer com una reacció contra els presumptes abusos comesos per la matemàtica clàssica (formalista).[11] A partir d'aquesta època van aparèixer les seves obres més polèmiques: Foundations of Constructive Analysis (1967), The Crisis in Contemporary Mathematics (1975)[12][13] o les conferències de 1973 amb el títol de The Schizophrenia in Contemporary Mathematics en les que denunciava l'abisme que, segons ell, s'estava establint entre sintàctica i significat i dictava els quatre principis bàsics que han de regir les matemàtiques constructives:
- (A) Les matemàtiques són sentit comú;
- (B) No et preguntis si una afirmació és certa fins que no en coneguis el seu significat;
- (C) Una demostració és qualsevol argument completament convincent;
- (D) Les distincions significatives mereixen ser preservades.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Haff, Rosenblatt i Warschawski, 1986, p. 24-25.
- ↑ Rosenblatt, 1985, p. 33.
- ↑ Rosenblatt, 1985, p. 34.
- ↑ Wermer, 1986, p. vii.
- ↑ Krantz, 2011, p. 82-83.
- ↑ Wermer, 1986, p. ix.
- ↑ Wermer, 1986, p. xi.
- ↑ Wermer, 1986, p. xv.
- ↑ Wermer, 1986, p. xvi.
- ↑ Krantz, 2011, p. 82.
- ↑ Rosenblatt, 1985, p. 1.
- ↑ Bishop, 1984, p. 264 i ss.
- ↑ Katz, Katz i Sanders, 2018, p. 176 i ss.
- ↑ Krantz, 2011, p. 83.
Bibliografia
[modifica]- Bishop, Errett. «The Crisis in Contemporary Mathematics». A: Douglas M. Campbell, John C. Higgins (eds.). Mathematics, People, Problems, Results (en anglès). Wadsworth, 1984, p. 264-272. ISBN 0-534-02879-9.
- Katz, Boris; Katz, Mikhail G.; Sanders, Sam «A footnote to The crisis in contemporary mathematics» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 42, Num. 2, 2018, pàg. 176-181. DOI: 10.1016/j.hm.2018.03.002. ISSN: 0315-0860.
- Krantz, Steven G. The Proof is in the Pudding (en anglès). Springer, 2011. ISBN 978-0-387-48908-7.
- Rosenblatt, Murray. Errett Bishop: Reflexions on Him and His Research (en anglès). American Mathematical Society, 1985. ISBN 978-0-8218-5040-4.
- Wermer, John. Selected Papers of Errett Bishop (en anglès). World Scientific, 1986. ISBN 9971-50-127-9.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Errett Bishop» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Haff, Leonard L.; Rosenblatt, Murray; Warschawski, Stefan E. «Erret A. Bishop, Mathematics: San Diego» (en anglès). Online Archive of California, 1986. [Consulta: 6 octubre 2023].
- West, Paul W. «Professor Errett Bishop memorial» (en anglès). UC San Diego, 1983. [Consulta: 6 octubre 2023].
- «The Errett Bishop Collection» (en anglès). Forum Ancient Coins. [Consulta: 6 octubre 2023].