Vés al contingut

Errico Petrella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaErrico Petrella
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 desembre 1813 Modifica el valor a Wikidata
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1877 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsOliva Petrella Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 15dcd482-ecde-4942-94c1-4cc66373198a IMSLP: Category:Petrella,_Errico Modifica el valor a Wikidata

Errico Petrella (Palerm, Sicília, 10 de desembre de 1813 - Gènova, Ligúria, 7 d'abril de 1877) fou un compositor italià.

Biografia

[modifica]
Placa en un carrer de Milà amb el nom del compositor

Era fill d'un oficial de la marina i sent molt jove fou enviat a Nàpols, on ben aviat donà a conèixer les seves aptituds per a la música. Als dotze anys ingressà en el Conservatori d'aquella ciutat, i tingué per professors en Costa, Bellini, Furno, Ruggi i Zingarelli. Aquest últim li ensenyà, a més, composició i contrapunt.

El 1829 debutà com a compositor amb l'òpera Il diavolo color di rosa, i aviat fou un dels autors escènics més de moda a Itàlia, fins al punt de considerar-se únicament a Verdi com a superior seu en l'art de compondre òperes. En l'espai de quaranta anys va escriure més de vint obres d'aquest gènere, moltes de les quals tingueren la més favorable acollida del públic, encara que la seva vàlua fou molt desigual.

Obres

[modifica]

Entre les òperes de Petrella que més èxit aconseguiren figuren:

  • Jone (1858)
  • Marco Visconti.
  • Giovanna l'di Napoli.
  • Il folletto di Grasy.
  • Le precauzioni é Ione, la marxa fúnebre de la qual és molt cèlebre).
  • La contessa d'Amalfi, etc.

Com va dir la crítica, Petrella fou un servil imitador de Verdi en la primera època d'aquest il·lustre compositor.[cal citació] Entre les altres produccions s'hi troben les òperes:

  • Il giorno delle nozze.
  • Pulcinella morto e nou morto.
  • Cimodocea.
  • Lo scrocone.
  • I pirati spaynnoli.
  • Le minieri di Freimberg.
  • Elena di Tolosa.
  • Elnava o l'assedio dei Leida.
  • Il duca di Scilla.
  • Morosina.
  • Virginia.
  • Celinda.
  • Caterina Howard.
  • I promessi sposi.
  • Manfredo.
  • Bianca Orsini.
  • La fata di Pozznoli, obra pòstuma acabada i abans de morir deixà inacabada Salambo.

A més se li deuen: un Himne en honor del rei Víctor Manuel.

Bibliografia

[modifica]