Ertlita
 Ertlita | |
|---|---|
| Fórmula química | NaAl₃Al₆(Si₄B₂O₁₈)(BO₃)₃(OH)₃O |
| Localitat tipus | vall de Sahatany, Ibity, districte d'Antsirabe II, Vakinankaratra, Madagascar |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CK.05  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 15,6509(8) Å; c = 7,0406(5) Å |
| Grup espacial | r3m |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2023-086 |
| Any d'aprovació | 2024 |
| Símbol | Etl |
| Referències | [1] |
L'ertlita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la turmalina.
Característiques
[modifica]L'ertlita és un ciclosilicat de fórmula química NaAl₃Al₆(Si₄B₂O₁₈)(BO₃)₃(OH)₃O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de maig de l'any 2024,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema trigonal.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu Suec d'Història Natural, situat a Estocolm (Suècia), amb el número de col·lecció: GEO-NRM 20180012, al Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 76302, i a les col·leccions mineralògiques del Museu de Moràvia, a Brno (República Txeca), amb els números de catàleg: B12566 i B12567.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.CK - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]₁₂, amb anions complexos aïllats».[3]
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta en una pegmatita granítica a la vall de Sahatany, al districte d'Antsirabe II (Vakinankaratra, Madagascar).[2] Aquest indret és l'únic de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Ertlite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juliol 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 79». European Journal of Mineralogy, 36, 3, 25-06-2024, pàg. 525–528. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-525-2024 [Consulta: 11 juliol 2024].
- ↑ «Strunz-mindat (2024) Classification - [Si6O1812- 6-membered single rings, with insular complex anions]». Mindat. [Consulta: 11 juliol 2024].