Ervipiame
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
Els ervipiame o hierbipiame eren un poble amerindi que vivia entre Coahuila i Texas.
A començaments del segle xvi la colonització espanyola a l'actual nord de Mèxic, les malalties que l'acompanyaven i els atacs esclavistes per proveir ranxos i mines amb mà d'obra nativa americana van tenir efectes pertorbadors sobre els habitants de la regió, al segle xvii van irrompre a la baixa vall del riu Grande. Els erviapiame vivien principalment al marge oest o meridional del riu Grande en l'actual Coahuila, principalment al sud de la moderna Guerrero (Coahuila). Alguns d'ells entraren a la Missió de San Juan Bautista i a la Missió de San Francisco Vizzaron quan foren fundades pels voltants del 1700.
Més tard els ervipiame foren un dels nombrosos pobles que vivien a la Rancheria Grande al llarg del riu Brazos a l'actual Texas oriental. Ells vivien allí pel 1710. Pel 1719 eren liderats per un home anomenat El Cuilón qui fou escollit pels espanyols com a líder de la Rancheria Grande.[1]
En 1722 El Cuilón liderà un grup de residents de Rancheria Grande, molts d'ells ervipiame, cap a l'oest, per assentar-se a la Missió de San Francisco Xavier de Najera.[2] Més tard en el 1720 alguns erviapame es traslladaren a la missió de San Antonio de Valero. Tanmateix només s'hi van quedar un curt temps i molts d'ells van ser classificats com a "fugitius" pels espanyols.[3] Mariano Francisco de los Dolores y Viana des d'abans de 1735 va fer viatges anuals a la Rancheria Grande i tractà d'aconseguir que els ervipiame i altres grups allà per anar a les missions al voltant de San Antonio.[4]
Encara que molts ervipiame havia fugit de les missions de San Antonio van veure alguns avantatges en el sistema de missions i en 1745 van enviar una delegació juntament amb els yojuanes, deadoses i altres residents de Rancheria Grande preguntar si es construiria una missió al llarg del Brazos.[5]
En 1747 alguns dels ervipiame es traslladaren a la missió de San Francisco Xavier de Horcasitas al riu San Gabriel,[6]
Referències
[modifica]- ↑ Barr, Peace Came in the Form of a Woman, p. 124-125
- ↑ Barr, Peace Came in the Form of a Woman, p. 126
- ↑ Juliana Barr, Peace Came in the Form of a Woman: Indians and Spaniards in the Texas Borderlands (Chapel Hill: University of North Carolina Press, 2007), p. 133
- ↑ Elizabeth A. H. John, Storms Brewed in Other Men's Worlds: The Confrontation of Indians, Spanish and French in the Southwest, 1540-1795 (College Station: Texas A&M University Press, 1975) p. 277
- ↑ Gary Clayton Anderson, The Indian Southwest, 1580-1830: Ethnogenesis and Reinvention (Norman: University of Oklahoma Press, 1999) p. 85
- ↑ John, Storms Brewed in Other Men's World, p. 283