Erwin Lendval
| Nom original | (hu) Lendvai Ervin  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (hu) Löwenfeld Ervin 4 juny 1882 Budapest (Hongria) |
| Mort | 21 març 1949 (66 anys) Epsom (Anglaterra) |
| Formació | Acadèmia de Música Franz Liszt (1901–1904) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor, director de cor |
| Ocupador | Conservatori Klindworth-Scharwenka |
  
| |
Ervin Lendvai (Budapest (Hongria), 4 de juny,[1][2][3][4] 1882[5] - Londres (o Epsom, Surrey, 31 de març, 1949)[6] Compositor i director hongarès. Va ser oncle del compositor Kamilló Lendvay [7] pel qual van tenir una gran influència, també va influir en altres compositors.
Carrera
[modifica]Fill de l'advocat Albert Löwenfeld (Lendvai) i Paulina Kohn. Va ser alumne de Hans von Koessler a l'Acadèmia de Música. El 1906 va estudiar amb Giacomo Puccini a Milà. Després va viure a Alemanya, on va començar la seva carrera docent. Durant els anys 1913-1914 va ensenyar a l'escola Jaques-Dalcoroze d'Hellerau (Institut J.-Dalcroze, prop de Dresden. Aquí es va casar amb la fotògrafa Erna Dircksen. Entre 1914 i 1920[8] va ensenyar al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín. Durant els anys 1923 i 1924 va ser professor de cor a la Volksmusikschule d'Hamburg, al mateix temps que el d'Altona. També va treballar com a director del Lehrergesangverein l'any 1925. El 1926-1927 va esdevenir el director d'un cor a Munic i el 1929 va presentar Glück d'Arnold Schönberg[9] i Stapelfeld Adolf Brummer i la seva filla Margit.[10] Es van divorciar el 1930.
Després de la presa de poder nazi el 1933, va emigrar primer a Suïssa i després a Anglaterra. Després va treballar com a professor de música a Kenninghall[11] a Anglaterra. Després de la Segona Guerra Mundial, va dirigir durant un temps el Conservatori de Música de Győr. El lloc exacte de la seva mort (Londres o Epsom) és incert.
Les seves principals obres
[modifica]- Elga (òpera amb llibret de Gerhart Hauptmann, 1916; estrenada a Mannheim),
- Völkerfreiheit (música del festival, 1930),
- Quartet de corda en mi menor, Op.8.
- Simfonia en Re major Op.10.
- Danses arcaiques (Archaische Tänze), per a orquestra de cambra, op. 30.
- Masken (scherzo orquestral),
- Stimmen des Seele (per a cor doble, Op. 25.)
- Suite per a orquestra de cambra op. 32.
- Nippon (braços de dones)
- Minnesiegel (7 instruments mixts, Op. 22.)
- Komische Cantate, música de cambra amb cor, op. 52
- Psalm der Befreiung, obra orquestral, op. 75.
- Monumenta gradualis (obres corals) Op. 37. i cançons.
Referències
[modifica]- ↑ BnF-források (francia nyelven). (Hozzáférés: 2015. október 10.)
- ↑ SNAC (angol nyelven). (Hozzáférés: 2017. október 9.)
- ↑ International Music Score Library Project. (Hozzáférés: 2017. október 9.)
- ↑ Discogs (angol nyelven). (Hozzáférés: 2017. október 9.)
- ↑ Születési bejegyzése a pesti izr. hitközség születési akv. 923/1882. folyószáma alatt. (Hozzáférés: 2019. július 19.)
- ↑ Library of Congress Authorities (angol nyelven). Kongresszusi Könyvtár. (Hozzáférés: 2019. december 12.)
- ↑ főleg férfikarai
- ↑ A Zenei lexikon (1965) szerint 1919 és 1922 között
- ↑ Op. 35, No. 4.
- ↑ Házasságkötési bejegyzése a Budapest V. kerületi polgári házassági akv. 822/1926. folyószáma alatt. (Hozzáférés: 2019. november 28.)
Fonts
[modifica]- Bence Szabolcsi - Aladár Tóth: Lèxic musical I-II. Budapest: Andor Győző. 1935
- Lèxic musical (1965) Volum 2, pàgina 439.
- Erwin Lendvai, Dictionnaire de la musique, Grand Larousse encyclopédique (en francès)
- Hugo Leichtentritt, E. Lendvai. Berlín 1912.
- Gesine Schröder, Zum Streit der Männerchöre in den Zwanziger Jahren: Eine Erinnerung an Erwin Lendvai, in: 4. Tagung AIM Gender in Stuttgart-Hohenheim, 2.-4.2.2006 (pdf (en alemany))
- Gesine Schröder, The Decline of Men's Choir in 20th Century Germany: An Homage to Erwin Lendvai; 2010/2013.
- Lletres de les seves cançons, l'Orquestra de Boston; A New Symphony de Lendvai Heard al quart concert de la nit", The New York Times, 21 de febrer de 1913.