Eryngium paniculatum
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Apiaceae |
| Gènere | Eryngium |
| Espècie | Eryngium paniculatum F.Delaroche, 1808 |
| Nomenclatura | |
| Exautor | Cav. i Dombey |
.svg){kind=icon}
Eryngium paniculatum és una espècie de planta herbàcia i perenne de la família de les Apiàcies, endèmica de Xile i Argentina que se la pot trobar en sòls degradats, secs, a ple sol als pendents, llocs rocosos o planures.
Descripció
[modifica]És una planta espinosa de tija erecte i molt ramificata que pot créixer fins a uns 240 cm d'alçada, amb arrels rizomatoses molt llargues, podent arribar a mesurar fins a 5 m. Les fulles basals són arrosetades i persistents. Les tiges són erectes amb fulles caulinars de menor longitud que les basals; extrem floral en cimes, amb capítols ovoides i pedunculats. El seu fruit és un aqueni. Es propaga tant per llavors com per rizomes.
És una planta amb un vigorós sistema radicular rizomatós que li permet suportar tota mena de situacions adverses, entre d'altres: focs i fortes gelades que assequen la part aèria i posteriorment rebroten amb més vigor.
Vegeten fortament a la tardor-hivern, floreixen a finals de primavera i començament de l'estiu emetent les tiges (vares) en plena primavera (austral: finals d'octubre).
Produeixen gran quantitat de llavors, de fàcil disseminació.
Usos
[modifica]No es conrea, ans al contrari, se la combat per ser summament agressiva en lots destinats al pasturatge o la producció de farratge. A més, a l'herbolària tradicional se li atribueixen propietats diürètiques i cicatritzants, les seves fulles tendres i la seva arrel es poden consumir en amanides i quan s'asseca pot usar-se com adorn.
Importància econòmica
[modifica]Pel seu agressiu caràcter invasor, aquesta espècie necessita especial atenció. És una limitant important per a la producció ramadera, disminuint la seva capacitat receptiva en lots envaïts i, en casos extrems, d'alta densitat (100% de cobertura), inutilitzant absolutament l'àrea. Al bestiar boví normalment no li ve de gust, excepte sota pressió de fam.
Control biològic
[modifica]Té alguns enemics naturals: insectes i aràcnids, però no ocasionen danys de gran importància sobre la mala herba. No són tinguts en compte.
Es pot utilitzar el bestiar boví, amb alta càrrega instantània, en lots de maneig amb filat elèctric, amb molt bons efectes, ja que aquesta alta càrrega de pasturatge obliga a menjar E. paniculatum.
Control preventiu
[modifica]En lots amb poc E. paniculatum, o just quan comença a aparèixer la mala herba, és convenient intentar eliminar l'espècie, impedint com a mínim la seva floració/fructificació, com a manera d'aturar la seva dispersió. Pot consistir també en tractaments químics localitzats, individuals, adequats per a situacions de baixa densitat de plantes o inicis de la infestació.
Taxonomia
[modifica]Eryngium paniculatum va ser descrita per Cav. i Dombey ex F.Delaroche i publicada a Eryngiorum nec non Generis Novi Alepideae Historia 59, tlb. 26. 1808.[1]
- Eryngium: nom genèric que probablement fa referència a la paraula que recorda l'eriçó: "Erinaceus" (especialment des del grec "erungion" = "ción"), tot i que també podria derivar d'"eruma" (= protecció), en referència a les espinoses fulles de les plantes d'aquest tipus.
- paniculatum: epítet llatí que significa "amb panícula".[2]
- Eryngium paniculatum var. atrocephalum Kuntze
- Eryngium paniculatum var. chilense DC.
- Eryngium paniculatum f. junior Urb.
- Eryngium paniculatum var. litorale G.Kunkel
- Eryngium subulatum Vell.[3]
Galeria
[modifica]
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Eryngium paniculatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 30 setembre 2012].
- ↑ «paniculatum» a Epítetos Botánicos.
- ↑ «Eryngium paniculatum» a The Plant List. Data consulta: 20 de juny de 2014.
Bibliografia
[modifica]- Balderrama, J. & M. Ramirez. 2001. Diversidad y Endemismo de Aves En Dos Fragmentos de Bosque de Polylepis Besseri En El Parque Nacional Tunari (Cochabamba, Bolivia). Revista Boliviana Ecol. Cons. Amb. 9:45–60.
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ Arxivat 2010-05-26 a Wayback Machine..
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catálogo de las Plantas Vasculares, vol. 2. Listado de las Plantas Vasculares del Departamento de Antioquia. Pp. 1-939.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Saravia, E. F. 1996. Estud. Veg. Prov. Campero Mizque Cochabamba i–v, 1–92. Tesis, Universidad Mayor de San Simón, Cochabamba.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (editors) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
Enllaços externs
[modifica]
- Informació i fotografies a Hoseito.com Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- Informació detallada de l'INTA Concepción del Uruguay Arxivat 2007-12-17 a Wayback Machine.