Es Catellàs des Caparrot de Forma
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Es Castellàs des Caparrot de Forma» perquè tracten del mateix concepte. (vegeu la discussió) |
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Maó (Menorca) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 10 setembre 1966 | |||
| Identificador | RI-51-0003552 | |||
| Activitat | ||||
| Com arribar-hi | es Caparrot, Forma Nou | |||
En el cap costaner de Caparrot de Forma, prop de la urbanització des Canutells, hi ha dos jaciments de cronologies i funcions diferents. Per una banda, als penya-segats hi ha una necròpolis formada per 23 coves artificials o hipogeus de l'edat del ferro. Per altra banda, al cap costaner hi ha un assentament de l'edat del bronze final, que destaca per la gran muralla que tanca l'accés cap al cap costaner des de la banda de terra.
A l'interior de l'espai tancat per la gran murada ciclòpia s'hi poden observar algunes estructures que corresponen a cases. Durant l'excavació s'hi van poder documentar algunes llars de foc, així com una gran cisterna que s'hauria utilitzat per recollir l'aigua de pluja. Les excavacions també van permetre recuperar restes de ceràmica pertanyents als atuells que els seus habitants utilitzaven en la vida diària, així com molins de mà per moldre els cereals. A més, van aparèixer ossos d'animals que van formar part de la seva dieta alimentària, entre els quals cabres, ovelles, vaques i porcs.
Les datacions de carboni 14 realitzades sobre ossos d'animals domèstics recollits durant les darreres campanyes d'excavació van donar una cronologia que se situa entre el 1200 i el 1000 aC.[1]
Durant una de les campanyes d'excavació que duen a terme investigadors vinculats a la Universitat de Sàsser, es van localitzar les restes d'una construcció del segle xviii, superposada a les restes de l'edat del bronze. Està documentat amb testimonis orals que aquest lloc va ser utilitzat també durant la Guerra Civil de 1936-1939. Durant la campanya d'excavació de novembre de 2010, es va excavar aquest recinte i a l'angle nord-est es va descobrir una llar o fogó de dimensions reduïdes, en el qual segurament s'utilitzaven brases en lloc de foc. També van aparèixer restes de morter en una de les parets, per la qual cosa cal suposar que l'interior de l'edifici estava enlluït, així com restes d'atuells de ceràmica, que es van fragmentar amb l'enfonsament de la teulada de l'edifici.
Als peus del penya-segat, tant en el costat est com en el costat oest, es localitzen alguns hipogeus funeraris de l'edat del ferro, excavats a la roca, un dels quals va ser excavat per l'equip de Sàsser, i gràcies a això es va poder recuperar informació sobre l'ús funerari d'aquests espais.
Des de 1997 fins a 2012 s'han succeït una sèrie d'excavacions arqueològiques per part de l'equip del Museu de Menorca i d'un equip universitari de Sardenya.
Període cronològic: Talaiòtic (bronze final-edat del ferro)
Referències
[modifica]- ↑ DEPALMAS, A. 2014. New data from fortified coastal settlement of Cap de Forma, Mahon, Menorca (Balearic Islands). Radiocarbon, 56: 425-437. *DEPALMAS, A. & MARRAS, G. (2003). L'isola del vento. Archeo, 219: 34-41.
Bibliografia
[modifica]- DEPALMAS, A. 2014. New data from fortified coastal settlement of Cap de Forma, Mahon, Menorca (Balearic Islands). Radiocarbon, 56: 425-437.
- DEPALMAS, A. & MARRAS, G. (2003). L'isola del vento. Archeo, 219: 34-41.
- Plantalamor, L. 1991. Los asentamientos costeros de la isla de Menorca, a Atti del II Congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici, 9-14 Novembre 1987, Volume terzo. Roma: Consiglio Nazionale delle Ricerche 1151-1160.
- Plantalamor, L.; Tanda, G.; Tore, G.; Baldaccini, P.; Del Vais, C.; Depalmas, A.; Marras, G.; Mameli, P.; Mulé, P.; Oggiano, G. & Spano, M. 1999. Cap de Forma (Minorca): la navigazione nel Mediterraneo occidentale dall'età del Bronzo all'età del Ferro. In TANDA, G. (ed.), Archeologia delle isole del Mediterraneo occidentale. Antichità Sarde. Studi e Ricerche 5. Sassari: Università degli Studi di Sassari, Dipartimento di Scicnze Umanistiche e dell'Antichità: 11-160.
- PLANTALAMOR, L.; PONS, O.; HERRANZ, M. 2007. Museu de Menorca. Projecte Forma 2000. Excavació del pati de la cova N.7. In AA.DD., L'Arqueologia de Menorca: Eina per al Coneixement del Passat. Maó: Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, Consell Insular de Menorca: 113-124.
Enllaços externs
[modifica]
- L'Arqueologia de Menorca: Informació sobre l'arqueologia de Menorca.
- [1]: Web oficial de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial per la UNESCO.