Vés al contingut

Escíl·lium

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Escíl·lium o Escili —en llatí Scillium o Scilium; en italià Scilio— és una antiga seu episcopal de la província romana d'Àfrica Proconsular, sufragània de l'arxidiòcesi de Cartago, i actualment seu titular de l'Església Catòlica. Tant el nom com la localització exactes de Scillium són desconeguts. Pel context en què apareix esmentada, hauria de ser una ciutat relativament propera a Cartago.

S'havia suggerit d'identificar-la amb l'actual Kasserine, a Tunísia, anomenada Cillium en època romana, però la hipòtesi s'ha descartat.[1] Tampoc es pot identificar amb Sil·li, a la Numídia.[1] Les tres ciutats africanes són actualment seus titulars diferents.

Història

[modifica]

Només s'han documentat tres bisbes en aquesta diòcesi. Al concili de Cartago del 411 que va reunir bisbes catòlics i donatistes de l'Àfrica romana hi van prendre part el catòlic Esquil·laci i el donatista Donat. Més tard, el bisbe Pariàtor participa al concili antimonotelita de Cartago del 646.[2]

És probable que la diòcesi de Σκήλη (Skele) que apareix mencionada a les Notitiae Episcopatuum, redactades per l'emperador Lleó VI (886-912), sigui encara la d'Escil·li.

Des de 1896 és una seu titular de l'Església Catòlica, des del 29 de novembre de 2013 ocupada per Juryj Kasabucki, bisbe auxiliar de Minsk-Mahiliou.

Màrtirs i sants escil·litans

[modifica]

El 17 de juliol de l'any 180 van ser martiritzats a Cartago dotze cristians originaris d'Escil·la, set homes i cinc dones, coneguts com els màrtirs escil·litans. Escil·la, en llatí Scilla, és descrita com una ciutat de Numídia, segurament la Numídia Proconsular, i s'ha identificat tradicionalment amb Escil·li.

A Cartago es dedicà una basílica a aquests màrtirs en la qual hi predicà sant Agustí d'Hipona.[1]

La tradició també fa nascuts en aquesta diòcesi a sant Cugat, martiritzat a Castrum Octavianum, i sant Feliu, martiritzat a Girona.

Cronotaxi de bisbes[3][4]

[modifica]
  • Esquil·laci (esmentat el 411)
    • Donat (esmentat el 411) (bisbe donatista)
  • Pariàtor (esmentat el 646)

Cronotaxi de bisbes titulars[5][6]

[modifica]
  • Edmond Francis Prendergast (5 de desembre de 1896 - 29 de maig de 1911, nomenat arquebisbe de Filadèlfia)
  • Ramiro Fernández y Balbuena (7 de juliol de 1911 - 3 de març de 1922, per mort)
  • Benjamin Joseph Keiley (18 de març de 1922 - 17 de juny de 1925, per mort)
  • Michal Bubnič (31 d'octubre de 1925 - 19 de juliol de 1939, nomenat bisbe de Rožňava)
  • Joseph Sak, S.D.B. (14 de novembre de 1939 - 15 de març de 1946, per mort)
  • João Batista Costa, S.D.B. (1 d'octubre de 1946 - 26 de maig de 1978, per dimissió)
  • Pedro de Guzman Magugat, M.S.C. † (23 d'abril de 1979 - 22 d'abril de 1985, nomenat bisbe d'Urdaneta)
  • Óscar Mario Brown Jiménez (30 de desembre de 1985 - 17 de desembre de 1994, nomenat bisbe Santiago de Veraguas)
  • Edward Janiak (26 d'octubre de 1996 - 21 de juliol de 2012, nomenat bisbe de Kalisz)
  • Juryj Kasabucki (des del 29 de novembre de 2013)

Notes

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Pétridès, Sophrone. «Scillium». A: The Catholic Encyclopedia (en anglès). vol. 13. Nova York: Robert Appleton Company, 1912 [Consulta: 17 novembre 2020]. 
  2. Morcelli, Stefano Antonio. Africa christiana (en llatí). vol. 1, 1816, p. 271. 
  3. Gams, Pius Bonifacius. Series episcoporum Ecclesiae Catholicae (en llatí), 1931, p. 468. 
  4. Mesnage, Joseph. L'Afrique chrétienne (en francès), 1912, p. 219. 
  5. «Scilium (Titular See)» (en anglès). Catholic Hierarchy. [Consulta: 17 novembre 2020].
  6. «Titular Episcopal See of Scilium» (en anglès). gcatholic. [Consulta: 17 novembre 2020].