Escíncid de Barrier Knob
Oligosoma judgei  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 120189518 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Scincidae |
| Gènere | Oligosoma |
| Espècie | Oligosoma judgei |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
L'escíncid de Barrier Knob (Oligosoma judgei) és una espècie de llangardaix de la família Scincidae. És endèmica de Nova Zelanda i viu a l'hàbitat alpí de les muntanyes Darran i Takitimu de Fiordland. És una de les dues úniques espècies d'escíncid de Nova Zelanda que viuen exclusivament a la zona alpina, l'altra és l'escíncid Simbad (Oligosoma pikitanga), una espècie molt relacionada d'aspecte similar que es troba a la mateixa part de l'illa del Sud. L'escíncid de Barrier Knob va ser documentat per primera vegada a la dècada de 1960,[1] però va ser passat per alt fins que un parell d'alpinistes el van redescobrir el 2005; l'espècie va ser descrita científicament el 2009.
Etimologia
[modifica]El nom específic, judgei, és en honor a Bronwyn Judge i Murray Judge, dos escaladors neozelandesos que van descobrir aquest escíncid a Barrier Knob.[2]
Hàbitat
[modifica]L'hàbitat natural preferit de l'escíncid de Barrier Knob són les zones rocoses de pastures, a altituds d'entre 1.100 i 1.650 m.[3]
Descripció
[modifica]De pell fosca, un mascle adult té una longitud del musell a la cloaca de 8 cm,[4] mentre que les femelles poden créixer fins als 9 cm.[3] És un animal terrestre, diürn, helotèrmica i vivípar.[3]
Són omnívors oportunistes. Com amb la majoria dels escíncid, alimenten predominantment d'una varietat d'invertebrats autòctons, així com dels fruits de plantes autòctones.[5]
Els àcars odontocarus, són paràsits comuns en els escíncid de Barrier Knob.[5]
Estat de conservació
[modifica]En una primera instancia es pensava que l'estat de conservació d'aquesta espècie era de risc mínim, principalment perquè les poblacions de depredadors de mamífers invasors no podien establir-se en el dur clima de la zona alta alpina on viuen, i també perquè les vastes àrees d'hàbitat no alterades romanen intactes.[6] No obstant això, l'any 2012 el Departament de Conservació va reclassificar l'escíncid de Barrier Knob com a en perill crític segons el sistema de classificació d'amenaça de Nova Zelanda.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Jewell, Tony (2008). A Photographic Guide to Reptiles and Amphibians of New Zealand. (Photographs by Rod Morris). New Zealand: New Holland Publishers. 144 pp. ISBN 978-1869662035.
- ↑ Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2011). The Eponym Dictionary of Reptiles. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. (Oligosoma judgei, p. 137).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
- ↑ Espècie Oligosoma judgei a The Reptile Database (anglès) www.reptile-database.org.
- ↑ 5,0 5,1 «Barrier skink» (en anglès). New Zealand Herpetologial Society, 15-08-2024.
- ↑ Patterson, Geoff B.; Bell, Trent P. (2009). "The Barrier skink, Oligosoma judgei n. sp. (Reptilia: Scincidae) from the Darran and Takitimu Mountains, South Island, New Zealand". Zootaxa 2271: 43-56.
- ↑ Hitchmough, Rod; Anderson, Peter; Barr, Ben; Monks, Jo; Lettink, Marieke. «Conservation status of New Zealand reptiles, 2012». Department of Conservation. The Government of New Zealand, 2012. [Consulta: 18 juliol 2015].
Bibliografia
[modifica]- van Winkel D, Baling M, Hitchmough R (2020). Reptiles and Amphibians of New Zealand: A Field Guide. Princeton Field Guides. London, Oxford, New York, New Delhi, Sydney: Bloomsbury Wildlife. 368 pp. ISBN 978-0691199504.
Enllaços externs
[modifica]