Escíncid de xebrons
Oligosoma homalonotum  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Espècie amenaçada | |
| UICN | 15256 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Scincidae |
| Gènere | Oligosoma |
| Espècie | Oligosoma homalonotum Boulenger, 1906 |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
L'escíncid de xebrons (Oligosoma homalonotum) (en maori: niho taniwha),[1] és una espècie d'escíncid endèmica de Nova Zelanda, que només es troba a les illes Gran i Petita Barrera del golf de Hauraki. Habitant del bosc críptic, es pot amagar sota l'aigua i està amenaçat per les rates introduïdes.
Taxonomia
[modifica]Va ser descrit el 1906.[2] El 1996, l'escíncid de cos estret (Oligosoma gracilicorpus) va ser avaluat com a "Data deficient" per la Llista Vermella de la UICN.[3] El 2018, la UICN va considerar l'Oligosoma gracilicorpus com un sinònim de l'escíncid de xebrons.[2]
Homalonotum, significa "esquena suava".[4]
Descripció
[modifica]És de color marró vermellós clar, es torna gris al coll i al cap,[5] amb marques negres distintives sota la barbeta.[6] El nom comú de l'espècie té el seu origen en els distintius galons al llarg de l'esquena i la cua; totes aquestes marques en forma de fletxa apunten cap al cap de l'animal.[7] És el llangardaix més llarg de Nova Zelanda,[6] pot créixer fins a 30 cm de longitud inclosa la cua.[7] Catorze si es conta fins la cloaca.[4]
Tot i que actiu durant el dia, costa de veure'l, ja que es camuflat sobre un fons de fulles de falguera o fullaraca. És propens a la deshidratació, per la qual sol viure als marges dels rierols boscosos.[1] És capaç tant de capbussar-se sota l'aigua i aguantar la respiració per evitar els depredadors, com pujarà a la vegetació i s'amagarà per escapar de les inundacions sobtades.[8] Els exemplars més joves semblen preferir els marges dels rierols rocosos, que viuen en dics de runa i escletxes de roques, i els adults es troben ocasionalment als arbres.[6] S'alimenten d'invertebrats com ara aranyes, larves d'insectes i petits cargols.[9] Es produeixen en ventrades de fins a vuit cries a finals d'estiu i principis de tardor.[6][5]
Estat de conservació
[modifica]Fins a la dècada de 1990, només hi havia hagut un centenar d'albistaments d'aquesta espècie, de manera que un programa d'investigació dirigit pel Departament de Conservació (DOC) va començar a avaluar el seu estat de conservació.[1] El 2012, el DOC va classificar l'escíncid de xebrons com a nacionalment vulnerable segons el sistema de classificació d'amenaces de Nova Zelanda.[10]
La població més gran es troba a l'illa de la Gran Barrera, en almenys 20 conques, on conviuen amb porcs, gats salvatges, ratolins i dues espècies de rates.[9] Són extremadament discrets, amb freqüències de captura d'aproximadament una cada 400 trampes diàries.[9][6] Els esforços de conservació s'han centrat en l'educació, el control del porc i el control intensiu dels depredadors en determinades zones.[8]
Només s'han vist dos exemplars a Hauturu (La Petita Barrera),[1] un després de més de 20.000 trampes diàries.[6] Els gats ja s'han eliminat de 3.083 hectàrees de l'illa Little Barrier, i el DOC ha proposat eliminar la rata de la Polinèsia.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Barr, Ben. «Chevron Skinks the shy locals of Great Barrier Island». Great Barrier Island Charitable Trust, 2005. [Consulta: 4 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
- ↑ Australasian Reptile & Amphibian Specialist Group «Oligosoma gracilicorpus». The IUCN Red List of Threatened Species. IUCN, vol. 1996, 1996, pàg. e.T15266A4508504. DOI: 10.2305/IUCN.UK.1996.RLTS.T15266A4508504.en.
- ↑ 4,0 4,1 Gill, Brian, and Whitaker, Tony. (2001). New Zealand Frogs and Reptiles. David Bateman.
- ↑ 5,0 5,1 Jewell, Tony. A photographic guide to reptiles and amphibians of New Zealand. 2nd. Auckland: New Holland, 2011, p. 67. ISBN 978-1-86966-203-5.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Towns, David R., Neilson, Keri A., and Whitaker, A.H. (Tony). (2002). North Island Oligosoma spp. skink recovery plan 2002–2012. Threatened species recovery plan 48. Department of Conservation Te Papa Atawhai. ISBN 0-478-22256-4.
- ↑ 7,0 7,1 Morris, Rod, and Ballance, Alison. (2008). Rare Wildlife of New Zealand. Random House.
- ↑ 8,0 8,1 Barr, B.P. (2009). Spatial ecology, habitat use, and the impacts of rats on chevron skinks (Oligosoma homalonotum) on Great Barrier Island. (MSc thesis in Conservation Biology, Massey University, Auckland, New Zealand)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Neilson, Keri; Curran, James M.; Towns, David R.; Jamieson, Halema «Habitat use by chevron skinks (Oligosoma homalonotum) (Sauria: Scincidae) on Great Barrier Island, New Zealand». New Zealand Journal of Ecology, vol. 30, 3, 2006.
- ↑ Hitchmough, Rod; Anderson, Peter; Barr, Ben; Monks, Jo; Lettink, Marieke. «Conservation status of New Zealand reptiles, 2012». Department of Conservation. The Government of New Zealand. [Consulta: 18 juliol 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Escíncid de xebrons a la New Zealand Herpetological Society (anglès)
