Escòrnacrabes
| ||||
| Tipus | muntanya carena  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | massís de Beret | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc Natural de l'Alt Pirineu | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Naut Aran (Vall d'Aran) i Alt Àneu (Pallars Sobirà) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.613 m | |||
| Prominència | 67 m | |||
| Isolament | 328 m | |||
| Material | granodiorita | |||
L'Escòrnacrabes, en occità, o Escornacabres en català, és una muntanya de 2.613 metres que es troba en el Pirineu axial, al massís de Beret. Si bé geogràficament està situat plenament al NE de la Vall d'Aran, la muntanya marca el límit entre els municipis d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà i de Naut Aran a la Vall d'Aran. La vessant oriental està inclosa en el Parc Natural de l'Alt Pirineu i és un límit del Circ de Baciver.
De fet es tracta d'una cresta espadada de 1.650 metres de longitud que comunica el Cap de Baqueira al nord-oest amb el Tuc de la Llança al sud-est.
La paraula aranesa escòrnacrabes fa referència al lloc amb molta pendent on fins i tot les cabres poden caure, lloc de mal passar.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Diccionari aranés (pdf) (en aranès). Institut d'Estudi Aranesi, desembre 2018, pàgina 169 [Consulta: 18 març 2020].
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escòrnacrabes
- «Escornacrabes» (HTML). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 18 març 2020].