Vés al contingut

Escala Bark

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
A440 Reprodueix Reprodueix (pàg.). 440 Hz = 4.21 o 4.39

L'escala Bark és una escala psicoacústica proposada per Eberhard Zwicker el 1961. S'anomena així gràcies a Heinrich Barkhausen, qui va proposar la primera mesura subjectiva de sonoritat.[1]

L'escala va d'1 a 24 i correspon a les primeres 24 bandes crítiques de l'oïda.[2]

Es relaciona directament amb l'escala mel, però és menys populars.

Bandes crítiques de l'escala Bark

[modifica]
Nombre Freqüència central (Hz) Freqüència de tall (Hz) Amplada de banda (Hz)
20
1 50 100 80
2 150 200 100
3 250 300 100
4 350 400 100
5 450 510 110
6 570 630 120
7 700 770 140
8 840 920 150
9 1000 1080 160
10 1170 1270 190
11 1370 1480 210
12 1600 1720 240
13 1850 2000 280
14 2150 2320 320
15 2500 2700 380
16 2900 3150 450
17 3400 3700 550
18 4000 4400 700
19 4800 5300 900
20 5800 6400 1100
21 7000 7700 1300
22 8500 9500 1800
23 10500 12000 2500
24 13500 15500 3500

Com que les mesures directes de les bandes crítiques estan subjectes a error, els valors de la taula s'han arrodonit.[1]

Conversions

[modifica]

o (traunmuller 1990)

amb f en Hz.

Si < 2 afegir 0.15*(2-resultat)

Si > 20.1 afegir 0.22*(resultat-20.1)

amb z en Bark.

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Zwicker, E. (1961), "Subdivision of the audible frequency range into critical bands[Enllaç no actiu]," The Journal of the Acoustical Society of America, Volume 33, Issue 2, pp. 248-248 (1961)
  2. Julius O. Smith III and Jonathan S. Abel. "The Bark Frequency Scale", CCRMA.Stanford.edu.

Enllaços externs

[modifica]