Escala d'Allport

L'escala d'Allport és una mesura de la manifestació de prejudicis en una societat. També es coneix com a escala de prejudicis i discriminació d'Allport o escala de prejudicis d'Allport. Va ser ideat pel psicòleg Gordon Allport el 1954.^[1]^[2]

L'escala

L'escala de prejudicis d'Allport va de l'1 al 5.

Antilocució: l'antilocució es produeix quan un membre del grup pretén lliurement imatges negatives d'un grup (que en l'article anomenarem extern).^[2] El discurs d'odi s'inclou en aquesta etapa.^[3] És considerat comunament inofensiu per la majoria. L'antilocució en si no és perjudicial, però prepara l'escenari per a actuacions més severes (vegeu també acudit ètnic).
Evitació: els membres del grup eviten activament les persones del grup extern.^[2] No es pretén cap dany directe, però el dany psicològic sovint resulta de l'aïllament (vegeu també exclusió social).
Discriminació: el grup extern és discriminat en negar-los oportunitats i serveis, posant en pràctica els prejudicis.^[2] Els comportaments tenen la intenció de perjudicar el grup extern impedint-los assolir objectius, obtenir educació o feina, etc. Alguns exemples inclouen les lleis Jim Crow als EUA, l'apartheid a Sud-àfrica i les lleis de Nuremberg a l'Alemanya dels anys 30.
Atac físic: els membres del grup vandalitza, crema o destrueix d'una altra manera la propietat del grup i realitza atacs violents contra individus o grups.^[2] Els danys físics es fan als membres del grup extern. Alguns exemples inclouen els pogroms contra jueus a Europa, els linxaments de negres als EUA, la violència continuada contra els hindús al Pakistan i els musulmans a l'Índia.
Extermini: l'interior del grup busca l'extermini o l'eliminació del grup extern.^[2] Intenten eliminar la totalitat o una gran part del grup no desitjat de persones. Alguns exemples inclouen el genocidi cambodjà, la Solució Final a l'Alemanya nazi, el genocidi de Ruanda, el genocidi armeni, el genocidi grec, el genocidi dels pobles natius a Amèrica del Nord i les fams irlandeses i bengalí.

Aquesta escala no s'ha de confondre amb l'Escala d'orientació religiosa d'Allport i Ross (1967), que és una mesura de la maduresa de la convicció religiosa d'un individu.

Referències

↑ Allport, Gordon. The Nature of Prejudice. Addison-Wesley, 1954. ISBN 0-201-00179-9.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Watson, Peter. Psychology and Race. Transaction Publishers, 2007, p. 45–46. ISBN 978-0-202-30929-3.
↑ Mullen, B.; Leader, T. «Linguistic factors: Antilocution, ethnophaulisms, ethnonyms, and other varieties of hate speech». A: Dovidio, J.F.. On the Nature of Prejudice: Fifty Years After Allport.. Wiley/Blackwell, 2005, p. 192–208. ISBN 978-1-4051-2751-6.

[1] Allport, Gordon. The Nature of Prejudice. Addison-Wesley, 1954. ISBN 0-201-00179-9.

[Watson-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Watson, Peter. Psychology and Race. Transaction Publishers, 2007, p. 45–46. ISBN 978-0-202-30929-3.

[3] Mullen, B.; Leader, T. «Linguistic factors: Antilocution, ethnophaulisms, ethnonyms, and other varieties of hate speech». A: Dovidio, J.F.. On the Nature of Prejudice: Fifty Years After Allport.. Wiley/Blackwell, 2005, p. 192–208. ISBN 978-1-4051-2751-6.

[1]

[2]

[3]