Vés al contingut

Escala de valors de Schwartz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'escala de valors de Schwartz rep aquest nom pel seu creador, Shalom H. Schwartz, un psicòleg social que va estudiar els valors, actituds i necessitats universals latents de l'ésser humà en societat.

Objectius de Schwartz

[modifica]

Schwartz dissenyà la seva escala principalment per dos motius:

  • Identificar un conjunt de valors recognoscibles per diferents grups humans: és a dir, que serveixen per a ser utilitzats en qualsevol cultura, i que s'utilitzaran per establir prioritats.
  • Identificar una estructura sobre les relacions entre aquests dos tipus de valor, i conèixer quals dels valors eren compatibles entre si i quals no.

La idea central de l'escala de valors de Schwartz, segons ell mateix, «és que els valors representen, com a metes conscients, les respostes que tots els individus i societats han de donar a tres requisits universals:

  • Les necessitats de les persones com a organismes biològics
  • Els requisits de la interacció social coordinada
  • Els requisits per al correcte funcionament dels grups»

Els valors de l'escala de Schwartz

[modifica]
Valors Descripció
Autodirecció Independència en l'acció, creació i pensament (per exemple, creativitat, llibertat, curiositat...)
Benevolència Preocupació per preservar i reforçar el benestar de persones amb les qui es manté un contacte personal freqüent (per exemple, ser honest, leal...)
Conformitat Limiatció de les accions, inclinacions e impulsos que poden fer mal a altres, i violar les expectatives o normes socials (per exemple, ser obedient, autodisciplinat...)
Estimulació Excitació, novetat i desfiaments en la vida (per exemple, una vida variada, excitant...)
Èxits Èxit personal com a resultat de demostrar competència segons les normes socials (per exemple, ser ambiciós, capaç...)
Hedonisme Plaer o gratificació sensual per a la persona (per exemple, gaudir de la vida).
Poder Posició i prestigi social, control o domini sobre persones o recursos (per exejmple, poder social, reconeixement social, riquesa...)
Seguretat Seguretat, harmonia i estabilitat en la societat, les relacions interpersonals i en la mateixa persona (per exemple, seguretat familiar, orden social...)
Tradició Respectar i acceptar els costums e idees que la cultura o la religió imposen a la persona (per exemple, el respecte a la tradició, la humilitat...)
Universalisme Comprensió, estima, tolerància i protecció per al benestar de tota la gent i per a la naturalesa (per exemple, igualtat, un món de pau, obert...)

Relacions entre els tipus motivacionals de valors

[modifica]

Quan volem realitzar simultàniament diversos tipus de valors, açò és possible o no. Els tipus motivacionals s'organitzen en dues dimensions bipolars que engloben l'oposició entre elles:

  1. Autopromoció (èxits i poder) vs. Autotrascendència (universalisme i benevolència)
  2. Apertura al canvi (autodirecció, estimulació i hedonisme) vs. Conservació (tradició, seguretat i conformitat).

Referències

[modifica]
  • Exemple d'Escala de Schwartz Arxivat 2012-02-15 a Wayback Machine. fet per la Universitat Pompeu Fabra  PDF