Escaldabec vinós
Russula torulosa  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplars fotografiats a Gotland (Suècia). | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Russula | ||||||||
| Espècie | Russula torulosa Bres., 1929 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | |||||||||
| Distribució | |||||||||
 | |||||||||
.svg){kind=icon}
L'escaldabec vinós, la blava, la blaveta, el bolet vermell, la mare d'esclata-sang,[5] la poagre o la cualbra pinenca[6] (Russula torulosa) és una cualbra pertanyent al grup dels escaldabecs.
Descripció
[modifica]- El barret mesura de 5 a 8 cm de diàmetre. De bon principi és bombat, i més tard lleugerament aplanat i a vegades amb una suau protuberància central. La superfície és lluent, lubrificada però no viscosa, de color vinós o vermell porpra amb alguna tonalitat olivàcia.
- Les làmines arriben fins a la cama i són denses, toves i de color crema pàl·lid. L'aresta és sencera i del mateix color que la resta de la làmina o una mica més clara.
- La cama és robusta, cilíndrica, mesura 3-6 x 1,5-2,5 cm, és massissa i de color de vermell lila a violaci.
- La carn és compacta, densa, de color blanc amb algun to grisenc i de consistència trencadissa, com en altres Russula.
- Fa una olor que recorda la de la poma tallada i el seu sabor és coent.
- L'esporada és de color ocraci pàl·lid. Les espores són de subgloboses a ovoides, sense porus germinatiu i amiloides, i estan guarnides amb berrugues. Mesuren 7-8,5 x 5,5-7 micres.[7][8][9][10]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És una espècie freqüent que viu entre 10 i 1.500 m d'altitud, en sòls sorrencs, sota diverses espècies de pi (com ara, el pi blanc -Pinus halepensis- i la pinassa -Pinus nigra-) i fructifica de finals de l'estiu a la tardor (des de l'agost fins al novembre).[7] Es troba a Europa[11] (Andorra, Àustria,[12] Bulgària,[13] Croàcia,[14] Dinamarca,[15] Eslovàquia,[16] Estònia,[17] Finlàndia, Bèlgica -Flandes i Valònia-,[18] França, Itàlia -com ara, Úmbria, les Marques, el Laci, la Llombardia, Calàbria, Sardenya, etc.-,[19] Luxemburg, Noruega, els Països Baixos,[20][21] Portugal, Eslovènia, l'Estat espanyol (el País Basc -incloent-hi Navarra-,[22][23] el Parc Natural del Cadí-Moixeró,[24] Cabrera, Dragonera, Eivissa, Formentera, Mallorca, Menorca,[5] Extremadura,[25] Andalusia -incloent-hi Sierra Nevada-,[26] etc.), Suècia, Anglaterra -Norfolk-, Gal·les -Glamorganshire i Anglesey- i Escòcia -Morayshire-),[27] l'Àfrica del Nord (el Marroc)[28] i Àsia (Mongòlia).[29][30]
Reaccions químiques
[modifica]No canvia de color ni amb l'hidròxid amònic ni amb el potàssic, però amb la fenilalanina vira a un color terracota.[31]
Comestibilitat
[modifica]És un bolet no comestible a causa de la roentor de la seua carn.[7] Tot i així, hi ha gent que el consumeix després de bullir-lo i de rebutjar l'aigua de la cocció.[5]
Risc de confusió amb altres espècies
[modifica]Es pot confondre amb Russula drimeia, que se'n diferencia perquè té les làmines de color groc viu. A més, aquestes reaccionen amb l'amoníac, de manera que es tornen de color rosa vermellós. També s'hi assembla Russula queletii, que se'n separa perquè creix sota avet roig (Picea abies) i perquè té el barret amb tons verdosos i el marge suauament estriat.[7]
Referències
[modifica]- ↑ (Bres.) J. Blum, Beih. Sydowia 7: 106 (1973).
- ↑ Bres., Iconogr. Mycol. 9: 431 (1929).
- ↑ (Bres.) Singer, Beih. bot. Zbl., Abt. 2 49: 287 (1932).
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Bolets de les illes Balears (català)
- ↑ Isona.org (català)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàg. 168.
- ↑ Marcel Bon (Hrsg.), 2005. Pareys Buch der Pilze. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. ISBN 3440099709. Pàg. 74.
- ↑ G. J. Krieglsteiner, A. Gminder, W. Winterhoff, 2000. Die Großpilze Baden-Württembergs. 2, Eugen Ulmer, Stuttgart. ISBN 3800135310. Pàg. 576.
- ↑ Fungipedia[Enllaç no actiu] (castellà)
- ↑ Sarnari, M., 2007. Monografia illustrata del Genere Russula in Europa. Vol. 1. Trento: Ed. AMB.
- ↑ Austrian Fungi Database Arxivat 2011-08-12 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Checklist of the larger basidiomycetes in Bulgaria (anglès)
- ↑ Z. Tkalcec & A. Mešic, 2003. Preliminary checklist of Agaricales from Croatia, V: Families Crepidotaceae, Russulaceae and Strophariaceae. A: Mycotaxon, 88. ISSN 0093-4666. Pàg. 296. [1]
- ↑ The Danish Red Data Book Arxivat 2014-12-26 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Nahuby.sk (eslovac)
- ↑ Estonian eBiodiversity[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ Belgian Species List 2013 (anglès)
- ↑ Funghi in Italia (italià)
- ↑ Arnolds, E., Kuyper, T.W. & Noordeloos, M. E., 1995. Overzicht var de Paddestoelen in Nederland. – Nederlandsk Mykologische Vereninging.
- ↑ NMV Verspreidingsatlas Paddenstoelen Online (neerlandès)
- ↑ Catálogo micológico de Navarra Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Catálogo micológico del País Vasco (castellà)
- ↑ Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Sociedad Micológica Extremeña[Enllaç no actiu] (castellà)
- ↑ Setas de Andalucía (castellà)
- ↑ Checklist of the British & Irish Basidiomycota (anglès)
- ↑ Journal of Animal & Plant Sciences, 2011. Bibliographic inventory of Moroccan Rif's fungi: Catalog of rifain fungal flora. Vol. 12, núm. 1: 1493-1526. [2]
- ↑ Romagnesi, H., 1967. Les russules d'Europe et d'Afrique du Nord. J. Cramer (reimp. 1985), Vaduz. 1030 pp.
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ 2012 Asociación cultural "Baxauri" Kultur elkartea (castellà)
Bibliografia
[modifica]- Aron, C., 2001. Field Mycology 2(3): 73-109. P. 102.
- Buchwald, N. F., 1960. Jubilæumsekskursionerne 2.-4. Octubre del 1955. – Friesia 6: 219-227.
- Knudsen, H. og Stordal, J., 1992. Russula. - I: Hansen, L. & Knudsen, H. (red.): Nordic macromycetes. Vol 2., s. 374-400.
- Lüderitz, M., 2001. Die Grosspilze Schleswig-Holsteins - Rote Liste. Vol. 3. Nichtbläaterpilze (Aphyllophorales), Täublinge und Milchlinge (Russulales). Bilanzierung und Ausblick. – Landesamt für Natur und Umwelt des Landes Schleswig-Holstein.
- Palazón Lozan, Fernando, 2001. Setas para todos. Pirineos. Península Ibérica. Edit. Pirineo. Osca.
- Vesterholt, J., 2002. Skørhatte for begyndere – arter under nåletræer. – Svampe 46: 1-25.
Enllaços externs
[modifica]
- Index Fungorum (anglès)
- StrainInfo Arxivat 2015-02-21 a Wayback Machine. (anglès)
- MycoBank Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)