Escirítida
| Tipus | regió històrica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Grècia | |||
| ||||
| Història | ||||
| Període | antiga Grècia | |||
L'Escirítida[1] (en grec antic Σκιρῖτις) era el nom d'unes àrides muntanyes situades al nord de Lacònia, entre l'alt Eurotes a l'oest i l'Enunt a l'est. Formaven al nord el límit entre Lacònia i Arcàdia. El seu nom probablement es referia al caràcter accidentat del territori perquè la paraula σκίρον, σκεῖρον, σκληρόν volia dir «rugós», «dur», «accidentat».
Al nord tenia el territori de Menàlia, i a l'oest el territori de Parràsia. Les muntanyes pertanyien a Esparta però anteriorment, cap al segle vii aC, eren d'Arcàdia i els lacedemonis la van conquerir. Els seus habitants van ser reduïts a la condició de periecs, espartans lliures però no ciutadans, segons Esteve de Bizanci. Xenofont diu que van ser sotmesos a Esparta abans de l'època de Licurg.
Aquest periecs eren tinguts per molt valents, i el contingent que formava part de les tropes lacedemònies, anomenat Σκιρίτης λόχος, en nombre de 600, ocupava l'ala esquerra de l'exèrcit i sovint era posat en llocs de perill o bé com a reserva al costat del rei.
Quan els tebans van envair Lacònia, els escirites, juntament amb els periecs de Càries i els de Sel·làsia, cap a l'any 368 aC, es van revoltar contra Esparta i els espartans, en represàlia, van assolar el país. Les ciutats de la regió eren Esciros i Èon i en temps històrics només consta la segona. Sciros potser potser era la mateixa ciutat que Scirtonium (Σκιρτώνιον), que mencionen Pausànias[a] i Esteve de Bizanci.[2]
Notes
[modifica]- ↑ Segons la forma del nom que proposen el Diccionari Grec-Català, p. 1329, i les obres de la Fundació Bernat Metge
Referències
[modifica]- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1.527. ISBN 9788441224223.
- ↑ Smith, William (ed.). «Sciritis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 26 gener 2023].