Escola de Notre-Dame
Escola de Notre-Dame és com es coneix en la història de la música el grup de compositors de música polifònica que van treballar al voltant de la catedral de Notre-Dame de París des del 1163 fins a mitjan segle xiii, coincidint aproximandament amb l'època de construcció d'aquesta catedral.[1]
De tots els compositors que hi van treballar només han arribat fins a nosaltres el nom de Léonin i Pérotin, gràcies al fet que tots dos van ser esmentats per un estudiant anònim anglès, conegut com a Anonymous IV, que va estar treballant o estudiant a Notre Dame a finals del segle xiii. Aquest personatge anònim qualifica Léonin com a optimus organista, o sigui, gran compositor d'organum i Pérotin com a optimus discantor, valorant així les seves clàusules de discantus.[2]. Aquesta mateixa font anònima afirma que Léonin va escriure el Magnus liber organi de graduali et antiphonario pro servitio divino, o sigui el «Gran llibre d'organum pel gradual i l'antifonari per a celebrar l'ofici diví», i que Pérotin es va cuidar de l'edició i ampliació d'aquest llibre.[3]
Les formes pròpies de l'època de l'escola de Notre-Dame eren l'organum, el motet i el conductus.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Michels, 1977, p. 203.
- ↑ de Candé, 1979, p. 275.
- ↑ Grout & Palisca, 1996, p. 123.
Bibliografia
[modifica]
- de Candé, Roland. Historia universal de la música (en castellà). Vol. I.. Madrid: Aguilar, 1979.
- Michels, Ulrich. Atlas de música (en castellà). Vol. I. Madrid: Alianza Editorial, 1977.
- Grout, Donald J.; Palisca, Claude V. Historia de la música occidental (en castellà). 2 volums. Madrid: Alianza Música, 1996.