Vés al contingut

Escoles de Maria Reina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Escoles de Maria Reina
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Úsedifici escolar Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Altitud433 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaOlot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Reis Catòlics Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 11′ N, 2° 29′ E / 42.18°N,2.48°E / 42.18; 2.48
Bé cultural d'interès local
Data2004
Id. IPAC10337 Modifica el valor a Wikidata

Les Escoles de Maria Reina és una obra del municipi d'Olot protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció

[modifica]

És un edifici de planta rectangular amb el teulat a quatre aigües sostingut per mènsules decorades amb motius de fullatges estilitzats. Disposa de planta baixa i dos pisos superior més golfes. La planta baixa presenta grans finestrals i els murs fets d'estuc imitant grans blocs de pedra. Els pisos disposen d'obertures rectangulars, les del primer pis coronades per un frontó i les del segon emmarcades amb estuc i una columna i capitell que les divideix en dos. La cornisa està decorada amb motius de dents de serra i escacs.[1]

Història

[modifica]

A principis de segle XX conviuen a Olot el Modernisme i el Noucentisme, aquest darrer, amb els diferents corrents i contradiccions, tindrà la seva puntual aplicació a la capital de la Garrotxa. L'ala més típica i normativa és representada pel Grup Escolar Malagrida i la Biblioteca Popular de la Mancomunitat, avui desapareguda. Un altre corrent noucentista s'entronca amb l'arquitectura europea del moment i està representada per l'arquitecte Rafael Masó. Hi ha un tercer grup que accentua els aspectes eclèctics, historicistes i fins i tot acadèmics.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Escoles de Maria Reina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].