Escriptura (impost)
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Escriptura (Scriptura) fou la part de les taxes romanes que derivava de la part de les terres públiques que havien estat excloses de l'aprofitament per cultiu.
Eren considerats prats boscos o selva (pascua publica, saltus o silvae). Les persones que les utilitzaven per aprofitament sobretot per pastura i també per llenya i altres utilitats, havien de pagar una taxa als censors, que ho delegaven en publicans; el pagament depenia de la terra i de la importància dels ramats. Sembla que l'estat romà treia un benefici considerable d'aquestes terres.
Els publicans registraven als que portaven els seus ramats a aquestes terres (registrar = scribere) d'eon va derivar el nom del pagament (scriptura) i de la mateixa terra (ager scripturarius) i el dels cobradors publicans (scripturarii). Si algú portava ramats a terres públiques sense registrar, aquestos ramats eren anomenats pecudes inscriptae i el seu propietari havia de pagar una multa establerta per una de les lleis censòries mentre el ramat era confiscat i subhastat.
A Itàlia l'escriptura fou eliminada per la llei Thoria i les terres no foren ni venudes ni distribuïdes; a províncies aquestes terres van existir fins a l'Imperi quan deixen de ser esmentades.