Vés al contingut

Escriptura pictogràfica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tauleta de pedra gravada amb escriptura pictogràfica procedent de la ciutat mesopotàmica de Kish (Iraq), datada el 3500 aC. Consta de pictogrames que representen caps, peus, mans, nombres i trills. Es conserva al Departament d'Antiguitats de l'Ashmolean Museum, Oxford

L'escriptura pictogràfica és una forma de comunicació escrita que es remunta al neolític, en què l'ésser humà feia servir les pictografies per a representar objectes mitjançant dibuixos en la pedra.[1]

L'escriptura pictogràfica és la primera manifestació de l'expressió gràfica i es caracteritza pel fet que cada signe del codi gràfic és la traducció d'una frase o d'un enunciat complet. Aquest tipus d'escriptura es compon de pictogrames, és a dir, signes que representen objectes.[2]

En la pictografia, les escenes tenien una finalitat causativa, es dibuixaven persones caçant búfals perquè els búfals poguessin ser caçats; a més a més, els símbols usats eren icònics (s'assemblaven al que representaven, un toro era un toro i no una altra cosa). Amb el temps, la pictografia va donar pas a la ideografia.

L'avantatge d'aquest tipus de comunicació és que les persones es poden entendre sense la necessitat de compartir una mateixa llengua, ja que els pictogrames no es refereixen a la forma lingüística ni fonètica d'una llengua. No obstant això, el major inconvenient de l'escriptura pictogràfica és que no serveix per a representar nocions abstractes.

Història

[modifica]

Un dels primers usos que se li va donar a l'escriptura pictogràfica per part dels sumeris va ser el de gestionar mercaderies; es tractava d'indicar quants porcs, ases o sacs de cereals rebia el temple sumeri d'un determinat subjecte. Posteriorment, els sumeris van començar a escriure sobre plaques de fang que presentaven trets en forma de falca, cosa que va donar pas a l'escriptura cuneïforme.[3]

A partir de l'escriptura pictogràfica es van obrir dos camps:

  • A Mesopotàmia, es van idealitzar els dibuixos dels pictogrames, substituint-los per diversos trets que recordaven la forma del dibuix inicial. Més tard, els traços es van estilitzar i la similitud amb els pictogrames primitius es va perdre.

Ús modern

[modifica]

L'escriptura pictogràfica es continua utilitzant avui en dia reduïda a pictogrames emprats com a senyals o instruccions. A causa de la seva naturalesa gràfica i l'estil bastant realista, s'utilitzen àmpliament per a indicar lavabos públics en llocs com els aeroports o estacions de tren. No obstant això, fins i tot aquests símbols són altament específics per a cada cultura. Per exemple, en algunes cultures els homes porten vestimentes similars a un vestit o túnica, així que ni tan sols el signe de lavabo és universal. L'escriptura pictogràfica com a tècnica poètica moderna s'atribueix a Ezra Pound, encara que els surrealistes francesos volen que els orígens es remuntin als amerindis del nord-oest del Pacífic, que van introduir aquest tipus d'escriptura a través dels tòtems. La norma internacional ISO 7001: Símbols d'Informació Públics defineix un conjunt estàndard de pictogrames. Altres conjunts comuns de pictogrames són els que es troben a les etiquetes de la roba (per indicar com rentar-la) o les etiquetes dels productes químics.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Hans Roskamp. Los Códices de Cutzio y Huetamo: encomienda y tributo en la tierra caliente de Michoacán, siglo XVI. El Colegio de Michoacán A.C., 2003, p. 12–. ISBN 9789706791030 [Consulta: 3 juliol 2011]. 
  2. Herón Pérez Martínez; Bárbara Skinfill Nogal. Esplendor y ocaso de la cultura simbólica. El Colegio de Michoacán A.C., 2002, p. 227–. ISBN 9789706790729 [Consulta: 3 juliol 2011]. 
  3. Arsenio Sánchez Pérez. Redacción avanzada. Cengage Learning Editores, 2005, p. 132–. ISBN 9789706864123 [Consulta: 3 juliol 2011].