Els esculls de Gunnbjörn (Gunnbjarnarsker) van ser un grup de petits illots situats entre Islàndia i Groenlàndia descoberts per Gunnbjörn Ulfsson al segle ix. Esdevingueren un lloc de parada popular per als vaixells que viatgen a Groenlàndia i es va fer un breu intent d'establir una colònia pel 970. Snæbjörn Galti els va visitar al voltant de 978. Un intent posterior va tenir èxit i per 1391 hi havia 18 granges a les illes.[1] Aparentment en 1456, segons el mapa de Ruysch de 1507, les illes eren "totalment cremades",[2] segons sembla havien estat destruïdes per una erupció volcànica. Ivar Bardsen les esmena al seu treball "Descripció de Groenlàndia al segle xiv." En els mapes posteriors, tan tard com 1700, com al "Pascaert van Groenlandt" de Jan van Keulen,[3] els bancs de sorra formats per les restes de l'explosió foren assenyalats amb el nom "Gombar Scheer".[4]
↑Ramsay, Raymond. «Appendix II: Sunken Islands near Iceland». A: No Longer on the Map. Nova York: Viking Press, 1972, p. 246–7. ISBN 0-670-51433-0.
↑ «The Voyages of the Zeni». The Geographical Magazine, 1, 4-1874, pàg. 25. «Insula hæc Anno 1456 fuit totaliter combusta»
↑Richard Henry Major. «Introduction». A: THE VOYAGES OF NICOLO AND ANTONIO ZENO. Hakluyt Society, 1873, p. lxxvi. «The shoal was represented as full sixty miles long from north to south and about twenty five miles broad from east to west The soundings at the north and south ends were both twenty five fathoms while the nearest soundings northwards were seventy eighty and one hundred fathoms.»
↑ «List of names of places in Greenland». A: A Selection of Papers on Arctic Geography and Ethnology: Reprinted, and Presented to the Arctic Expedition of 1875. Londres: John Murray, 1875, p. 204.
