Vés al contingut

Escut d'Avinyó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Escut oficial d'Avinyó

L'escut d'Avinyó representa els símbols tradicionals del municipi d'Avinyó (Bages): una creu juntament amb l'alfa i l'omega que simbolitzen Crist com l'origen i el final de tot; i el raïm com a element parlant que al·ludeix al nom del poble en una etimologia popular, que deriva Avinyó de "vinya".

Escut heràldic

[modifica]

L'escut té el següent blasonament oficial:

« Escut caironat: de sinople, una creu llatina patent amb el peu agusat d'or de l'extrem dels braços de la qual pengen una Alfa al destre i una Omega al sinistra ambdues d'or, acostades de dos raïms d'or al seu peu. Per timbre una corona mural de poble.[1] »

Va ser aprovat el 2 de juliol de 1997 i publicat al DOGC el 23 de juliol del mateix any amb el número 2439. Tot i que la vinya té una llarga tradició a Avinyó, el topònim prové del cognom llatí Avennius i no de Avinione que seria un «lloc de vinyes», però s'utilitza com a senyal parlant.

Bandera d'Avinyó

[modifica]
Infotaula de banderaBandera d'Avinyó
Detalls
Tipusescut d'armes Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perAvinyó Modifica el valor a Wikidata

La bandera d'Avinyó té la següent descripció oficial:

« Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres d'ample, verda, amb una creu patent escandinava i agusada en el vol, groga, amb braços d'amplada, a la seva part més estreta, d'1/6 de l'alt de la bandera.[2] »

Va ser aprovada el 23 de desembre de 1997 i publicada en el DOGC el 13 de gener de 1998 amb el número 2555.

Referències

[modifica]
  1. Generalitat de Catalunya «RESOLUCIÓ de 2 de juliol de 1997, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi d'Avinyó» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 2439, 23-07-1997 [Consulta: 25 juny 2010].
  2. Generalitat de Catalunya «RESOLUCIÓ de 23 de desembre de 1997, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi d'Avinyó» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 2555, 13-01-1998 [Consulta: 26 febrer 2010].