Escut de Beniparrell
 Escut de Beniparrell | |
|---|---|
 Escut de Beniparrell que utilitza l'Ajuntament. | |
| Detalls | |
| Tipus | Escut d'armes  |
| Adoptat per | Beniparrell |
L'escut de Beniparrell és un símbol representatiu oficial de Beniparrell, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Sud. Té el següent blasonament:
| « | Escut partit. Al primer, d'atzur, un sol d'argent. Al segon, d'or, una lluneta bolcant, de gules. Al timbre, corona de senyor.[1] | » |
Història
[modifica]
L'escut de Beniparrell fou aprovat per Decret 3764/1963, de 26 de desembre de 1963, publicat en el BOE núm. 17 de 20 de gener de 1964.[1]
Representa les armes d'un tal Joan Lesol de Romaní, personatge possiblement imaginari que, segons mossèn Febrer, obtingué Beniparrell com a premi de Jaume I per la conquesta de València. Febrer fa la següent descripció de l'escut en les seues Trobes (1796): «per lo qual al sol la lluna afitgì».[2] Més tard, Fernando Patxot en Las glorias nacionales (1854) amplia aquesta descripció: «al sol sobre campo de azur añadió, partiendo el escudo, de oro un menguante de gules».[3] En realitat, el primer senyor de Beniparrell va ser Arnau de Romaní, l'any 1258. Possiblement, Febrer i Patxot es refereixen al segon fill d'Arnau de Romaní, Berenguer de Romaní, que inicià el llinatge Llançol de Romaní, i que va ser senyor de Vilallonga, però no de Beniparrell.[4]
L'ajuntament utilitza un escut diferent a l'oficial: en comptes d'un sol duu una rodeta d'esperó amb les puntes corbades, i per timbre una corona reial oberta.
Vegeu també
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Decreto 3764/1963, de 26 de diciembre, por el que se autoriza al Ayuntamiento de Beniparrell, de la provincia de Valencia, para adoptar su escudo heráldico municipal» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 17, 20-01-1964, pàg. 842 [Consulta: 15 octubre 2015].
- ↑ Febrer, Jaume. Trobes de mosen Jaume Febrer ... : en que tracta dels llinatges de la conquista de la Ciutat de Valencia e son Regne... (en valencià i castellà), 1796, p. 152.
- ↑ Patxot y Ferrer, Fernando. Las glorias nacionales ... (en castellà). 6, 1854, p. 912 [Consulta: 15 octubre 2015].
- ↑ Baydal Sala, Vicent. La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní - Beniparrell, 750 aniversari (en valencià i castellà), 2008, p. 131 [Consulta: 15 març 2023].