Escut de Castelló de la Plana
Escut de Castelló de la Plana | |
---|---|
Escut oficial de Castelló de la Plana. | |
Detalls | |
Tipus | Escut d'armes municipal |
Adoptat per | Castelló de la Plana |
Establert/ rehabilitat | 19 agost 1939 |
Esmalts | Or, gules i argent |
Càrregues | |
Senyal Reial i castell | |
Ornaments exteriors | |
Timbre | Corona reial oberta |
Altres detalls | |
Estat | Espanya |
L'escut de Castelló de la Plana és un símbol representatiu oficial del municipi de Castelló de la Plana, al País Valencià. Té el següent blasonament:
« | Un losange [en realitat, un cairó] d'or amb quatre pals de gules, i damunt del tot, un castell d'argent, torrejat de tres torretes i aclarit de gules. (..) Per timbre “coronel espanyol”, (..) que es un cèrcol enriquit de pedres precioses, realçat de vuit florons i fulles d'acant (però només hi veiem cinc) interpolades de vuit perles, una en cada buit[1] | » |
Història
[modifica]L'escut s'aprobà el 19 d'agost de 1939, en acabar la Guerra Civil, per Ordre del Ministeri de la Governació, a petició de la comissió gestora de l'Ajuntament, publicada al BOE núm. 232 de 20 d'agost.[2][1]
L'Ajuntament utilitza una versió ornamentada de l'escut, amb tres portes, una per costat del castell, i torres rematades amb esferes.[3]
Aquest escut substituí l'escut republicà, amb una corona mural, que encara es pot observar al templet del Passeig Ribalta.[4] No es menciona en el BOE,[1] ja que les tropes franquistes, en entrar a la ciutat, readoptaren l'escut anterior de 1843.
L'escut anterior, s'atorgà el 15 d'agost de 1843, i consisteix en l'escut tradicional amb afegits que commemoren el triomf dels liberals sobre els carlistes a la ciutat de Castelló el 1837 en la Primera Guerra Carlina.[5][1] Te el següent blasonament:
« | Truncat: primer, sobre atzur, un castell d'argent, aclarit de gules, i davant de la porta, un llebrer blanc tacat de sable, i que mira un llop fugint; segon: d'or, quatre pals de gules. Per timbre, corona ducal. Cimera: un àguila amb les ales esteses que sosté al seu bec una corona triomfal, i una cinta de gules, amb la divisa d'or: «Triunfó de los enemigos de la libertad, julio de 1837».[1] | » |
L'Ajuntament fonamentà el canvi d'escut en la «major antiguitat del primer, demostrada pels monuments que es conserven en les façanes de diferents edificis i en l'antic segell del Municipi, i a més, per considerar que el blasó de 1843 representa les lluites civils del passat segle [...]».[1]
A la façana de l'Ajuntament, sobre el llindar de la porta principal es poden observar alguns d'aquests antics escuts que van pertànyer a la ciutat: el situat a l'esquerra és l'escut donat amb la fundació de la ciutat, que és, a més, el senyal reial; i el de l'esquerra és l'escut descrit.[6]
Significació
[modifica]L'escut tradicional de Castelló, presenta els quatre pals com a record del seu passat de vila reial, amb el castell com a senyal parlant al·lusiu al nom de la ciutat. La forma caironada és la típica de la Corona d'Aragó per a l'heràldica cívica. Tradicionalment s'ha dit que el castell representa el Castell de Fadrell o Castell Vell, on estava situada l'antiga ciutat de Castelló.[1]
Imatges
[modifica]-
Escuts sobre el llindar de la porta principal de l'Ajuntament.
-
Gravat d'un imprés de 1640.
-
Vitrall a l'Ajuntament.
-
Mural ceràmic.
-
Mural al parterre del ficus centenari de la Plaça Maria Agustina.
-
Escut a la Llotja del Cànem.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Ministeri de la Governació «Orden de 19 de agosto de 1939 cambiando el escudo de Castellón de la Plana» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 232, 20-08-1939.
- ↑ M.N «El actual escudo de Castellón se diseñó al finalizar la guerra civil» (en castellà). Mediterráneo, 01-05-2005 [Consulta: 30 maig 2016].
- ↑ Ajuntament de Castelló de la Plana. «Models d'escut utilitzats per l'Ajuntament». www.castello.es. [Consulta: 22 juliol 2009].
- ↑ «Foto del templet del Passeig Ribalta». Mediterráneo, 17-07-2006. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2016 [Consulta: 30 maig 2016].
- ↑ Blasones españoles y apuntes históricos de las cuarenta y nueve capitales de provincia (en castellà). Litografía de los SS. Paluzie, 1872 [Consulta: 30 maig 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Foto al llindar de la porta principal de l'Ajuntament.