Escut de Ferran d'Aragó en la Casa Tota
  | ||||
| Tipus | relleu | |||
|---|---|---|---|---|
| Creació | 1782 | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Codi IGPCV | 46.250.9999.000084[1] | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Poble Nou (Comarca de València) | |||
| Localització | Alqueria de Tota | |||
| ||||
L'Escut de Ferran d'Aragó a la Casa Tota de València és un bé d'interés cultural protegit per una declaració genèrica de 2 de novembre de 2012.
El seu número d'anotació ministerial és el 28613.[2]
Localització
[modifica]
Es troba a la comarca de L'Horta Sud. A la ciutat de València, en el número 277 de l'avinguda de la Constitució.[3] Se situa enfront de la porta principal del monestir de San Miguel dels Reis.
Descripció
[modifica]La cantonada on es trobe l'escut és de carreus arredonits.
És un altorrelieve, que sobre ix de la cantonada de la Casa Tota. En la part inferior trobem un baix relleu realitzat amb cisell, on posa “Any 1782”. En el centre del rectangle que l'engloba, trobem l'escut.
El blasó de Ferran d'Aragó, Duc de Calàbria, està quarterat, sent les casernes primer i quart, d'or, amb quatre pals de gules (armes del Regne d'Aragó) i els segon i tercer, de plata, amb una creu potenzada amb quatre creueres entre els seus braços, de gules (armes de la Casa Reial de Jerusalem i del Ducat de Calàbria). No obstant això, en l'escut de la Casa Tota no s'aprecia policromia ni les creueres. L'escut, presenta forma italiana, donat a l'origen de Ferran d'Aragó, que va nàixer en Andria, Itàlia. Es troba envoltat de motlures. En la part superior de l'escut hi ha una corona ducal nobiliària . Esta envoltat per formes vegetals.
Simbologia
[modifica]L'origen d'estes barres és aragonés, Sancho Ramírez, rei d'Aragó a mitjan segle xi, era receptor de cartes del Papa, que era lligades amb un cordatge de cordills amb cordills rojos i grocs, colors del Papa, he d'ací el seu origen. Estes barres són les armes del Regne d'Aragó.[4]
Les creueres de gules de les armes de la Casa Reial de Jerusalem i del ducat de Calàbria, són creus són gregues d'influència romana d'Orient. Actualment dos llinatges principals tenen el títol de rei de Jerusalem, el rei d'Espanya i els pretendents al tron d'Itàlia, França.
La corona ducal nobiliària fa referència al seu títol com a duc de Calàbria.
Emplaçament
[modifica]L'alqueria Tota d'origen baixmedieval va ser referenciada per primera vegada com a alqueria de Sant Miquel en el plànol de Francisco Cassaus, “Particular Contribució de la ciutat de València”, l'any 1695 i va ser reconstruïda en 1782. Formava part de les dependències del Monestir de San Miguel dels Reis, al costat de les alqueries d'Albors i el Vaig moldre de Sant Miquel, es desenvolupaven les activitats agràries d'explotació de les terres del Monestir. La placa amb l'escut de Ferran d'Aragó, Duc de Calàbria, data la reconstrucció de l'alqueria en 1782. En 1830, va ser desamortitzada per l'Estat Espanyol i passe a ser una propietat privada.[5] És un edifici agrícola-senyorial de tres plantes, amb cobertes de dos vessants de teula àrab amb morunes, que s'alça al costat de l'antic camí de Murviedro. Formava part de les dependències del Monestir de San Miguel dels reis. Està construïda de maçoneria i rajola, amb alguns punts de cadirat de pedra. Actualment l'alqueria ha quedat inclosa en el Sòl Urbà segons PGPU vigent.[6]
Conservació
[modifica]El Pla Especial de Protecció i Reforma Interior de San Miguel dels Reis, aprovat per la Generalitat Valenciana l'any 2001, contemplava la rehabilitació de la Casa Tota.[7]
L'alqueria Tota i l'escut del duc de Calàbria, van ser declarats bé de rellevància Local i inclosos dins de l'àmbit de protecció de San Miguel dels Reis (DECRET 142/2008, de 3 d'octubre 2008).[8]
Referències
[modifica]- ↑ URL de la referència: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=753&lang=ca. Data de consulta: 3 desembre 2023.
- ↑ «Secció 1a. Béns d'interés cultural - Patrimonio Cultural - Generalitat Valenciana». [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ Seane, Ángel Luís De Sousa; De acevedo, Cristina Moreno «GESTIÓN DIGITAL DE INFORMACIÓN PARA LA PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO CULTURAL EN CONTEXTOS DE EMERGENCIAS. SALVAR DATOS, PROTEGE EL PATRIMONIO CULTURAL». Congresos de la Universitat Politècnica de València, II Simposio de Patrimonio Cultural ICOMOS España. Editorial Universitat Politècnica de València [Valencia], 17-11-2022. DOI: 10.4995/icomos2022.2022.14940.
- ↑ Lacarra Ducay, M.ª Carmen. La pintura románica en el Antiguo Reino de Aragón. Intercambios estilísticos e iconográficos. Consello da Cultura Galega, 2013, p. 119–149.
- ↑ COMENTARIO DE LAS SENTENCIAS DEL TRIBUNAL SUPREMO DE 5 DE NOVIEMBRE DE 2020 (580/2020), 5 DE NOVIEMBRE DE 2020 (581/2020), 11 DE NOVIEMBRE DE 2020 (589/2020) Y 28 DE DICIEMBRE DE 2020 (692/2020). Dykinson, 2021-10-21, p. 57–78. ISBN 978-84-1377-853-2.
- ↑ «Alqueria de Tota». Càtedra L'Horta de València: Patrimoni, Vida, Futur Sostenible. Universitat de València. [Consulta: 26 desembre 2023].
- ↑ valencia, josé parrilla. «El Consell utilizará las obras de un colector para rehabilitar el muro de S. Miguel de los Reyes» (en castellà), 27-03-2012. [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ Monleón Balanzá, Daniel «Patrones caracterizadores de la forma periurbana: parametrización de la relación huerta-ciudad en el Área Metropolitana de Valencia». Seminario Internacional de Investigación en Urbanismo. Maestría en Planeación Urbana y Regional. Pontificia Universidad Javeriana de Bogotá [Barcelona], 6-2014. DOI: 10.5821/siiu.6011. ISSN: 2339-6598.
Bibliografia
[modifica]- Arciniega García, Luis. El monasterio de San Miguel de los Reyes. Valencia: Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques, Biblioteca Valenciana, 2001. ISBN 978-84-482-2877-4.
- Roca Traver, Francisco A. El monasterio de San Miguel de los Reyes. Ayuntamiento de Valencia = Ajuntament de València, 2000. ISBN 978-84-95171-52-8.
- Fluvià i Escorsa, Armand de «Cuestiones de Heráldica». Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, 312, 2005, pàg. 609–616. ISSN: 0018-1285.
- «El escudo de Aragón: la historia milenaria del Reino que nació en el Pirineo» (en castellà). Hoy Aragón, 14-02-2021. [Consulta: 26 desembre 2023].
Enllaços externs
[modifica]- «Alquerías valencianas» (en castellà). Lista roja. Hispania Nostra. [Consulta: 26 desembre 2023].
- «Alquería Tota y Escudo de Fernando de Aragón, Duque de Calabria» (en castellà). Revisió Simplificada del Pla General de València. Catàleg de béns i espais protegits de Natura Rural., 2013, pàg. 559-564. Arxivat de l'original el 2023-04-20.