Escut de la Pobla Llarga
Escut de la Pobla Llarga | |
---|---|
Escut de la Pobla Llarga | |
Detalls | |
Tipus | Escut d'armes |
Adoptat per | la Pobla Llarga |
Establert/ rehabilitat | 2005 |
Esmalts | Gules, or i argent |
Càrregues | |
Flor de lis i Senyal Reial |
L'escut de la Pobla Llarga és un símbol no oficial representatiu del municipi valencià de la Pobla Llarga (la Ribera Alta). Té el següent blasonament:[1]
« | Quadrilong de punta redona, truncat, al primer quarter, en camp d'or, quatre pals de gules, al segon quarter, en camp de gules, nou flors de lis d'argent, en tres pals, al timbre corona reial oberta. | » |
Història
[modifica]L'escut oficial de la Pobla Llarga, diferent a l'actual, fou aprovat per Decret de 4 de juliol de 1958, que autoritzava l'ajuntament de la Pobla Llarga a adoptar un emblema heràldic propi d'acord amb el dictamen de la Reial Acadèmia de la Història al respecte.[2] El dictamen, redactat per Vicente Castañeda i aprovat en sessió de l'11 d'abril de 1958, exposava un escut descrit així:[3]
« | Sobre campo cortado, ostentando en el cuartel superior los palos de Aragón y en el inferior el blasón de los Esplugues, que es en campo de gules una flor de lis de oro. El todo coronado con la Real Aragonesa, abierta, sin diademas que la cierren. Como adornos exteriores dos ramas de laurel. [...] | » |
Més tard, el 30 d'octubre de 2003, l'ajuntament de la població va aprovar un projecte per a recuperar l'escut municipal, motivat per l'existència de diverses branques del llinatge dels Esplugues, amb diferents escuts d'armes.[4] Segons el projecte publicat al DOGV núm. 4.665, de 8 de gener de 2004, l'escut inclòs, modificant les armes dels Esplugues, era el següent:[5]
« | Sobre camper truncat, ostenta al quarter superior els pals d'Aragó i a l'inferior el blasó dels Esplugues de la Pobla, que és, en camper de gules nou flors de lis d'argent posades en tres pals. Tot això, coronat amb la reial aragonesa oberta i les diademes que la cernuden. Com a ornaments anteriors, dues rames de llorer. | » |
L'escut actual de la Pobla Llarga (descrit més amunt) fou adoptat definitivament l'any 2005, quan l'ajuntament va aprovar el projecte d'escut, publicat al DOGV núm. 5.102, de 28 de setembre de 2005.[1] Tanmateix, encara no ha estat oficialitzat per la Generalitat Valenciana.
Tant l'escut aprovat el 1958 com el que usa actualment l'ajuntament al·ludeixen als Esplugues, antics senyors del poble, que de fet antigament va ser conegut com a Pobla d'Esplugues[3][4] o Pobla de l'Ardiaca (Pere d'Esplugues, ardiaca de la catedral de València, va edificar el poble per privilegi reial el 1317). La versió de l'escut amb 9 flors de lis seria «la més antiga», segons l'ajuntament[4] i, segons Alberto García Carraffa, correspondria a Bernat d'Esplugues, «qui guanyà Corbera, en Xàtiva»[6] en la conquesta del regne de València, tot basant-se en les Trobes de Jaume Febrer.[7]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Ajuntament de la Pobla Llarga «Informació pública de l'aprovació del projecte d'escut de l'entitat local» ( PDF). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, núm. 5.102, 28-09-2005, pàg. 30.688 [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Decreto de 4 de julio de 1958 por el que se autoriza al Ayuntamiento de Puebla Larga, de la provincia de Valencia, para adoptar su escudo heráldico municipal» ( PDF). Boletín Oficial del Estado, núm. 169 (1958), 16-07-1958, pàg. 6.568 [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Castañeda, Vicente «Escudo municipal de Puebla Larga (Valencia)». Boletín de la Real Academia de la Historia, 150, 2, 1962, pàg. 268-269. ISSN: 0034-0626.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Escut i història». Ajuntament de la Pobla Llarrga. [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Ajuntament de la Pobla Llarga «Informació pública de l'aprovació inicial del projecte d'escut de la Pobla Llarga» ( PDF). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, núm. 4.665, 08-01-2004, pàg. 383 [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Sanz Lacorte, Jesús. «Apellido ESPLUGUES». Libro de armoria. [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Febrer, Jaume. Trovas de Mossen Jaime Febrer, que tratan de los conquistadores de Valencia, 1848, p. 130.