Escut espanyol
Característiques | |
---|---|
Banc central | Espanya |
Cronologia | |
pesseta → | |
L'escut espanyol (o simplement escut) fou la moneda, primerament d'or i després de plata, encunyada per Espanya des del segle xvi, amb un pes 3,4 grams i valor de 350 maravedís.[1] Encunyada per primera vegada el 1535 a Barcelona per sufragar les despeses de l'Expedició a Tunis. L'escut és la unitat per a la moneda d'or encunyada des de Felip II fins a Ferran VII d'Espanya, equivalent un escut a 16 reals de plata. Aquesta moneda va ser utilitzada en tot l'imperi espanyol, on també va ser encunyada de mica en mica a Mèxic, Lima, i Potosí, fins a inicis del segle xix. L'escut d'or es va mantenir com a unitat monetària espanyola fins al regnat d'Isabel II, i es va abandonar definitivament quan a l'octubre de 1868 s'estableix com a nova unitat monetària espanyola a la pesseta.
Notes
[modifica]- ↑ Pierre Dupont. La langue du siècle d'or : syntaxe et lexique de l'espagnol classique. Presses Sorbonne Nouvelle, 1990
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Manuel Vilaplana. Historia del real de a ocho. Persiva EDITUM, 1997
- Krause, Chester L.; Clifford Mishler (1991). Standard Catalog of World Coins: 1801–1991 (18th ed.). Krause Publications. ISBN 0873411501.
Enllaços externs
[modifica]- The Colonial Coinage of Spanish America: An introduction by Daniel Frank Sedwick