Vés al contingut

Esfondrament de l'edifici Rana Plaza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentEsfondrament de l'edifici Rana Plaza
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 23° 50′ 46″ N, 90° 15′ 27″ E / 23.846195°N,90.25755°E / 23.846195; 90.25755
Tipusfallada estructural Modifica el valor a Wikidata
Data24 abril 2013 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSavar Upazila (Bangladesh) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata, Dacca (Bangladesh) Modifica el valor a Wikidata
EstatBangladesh Modifica el valor a Wikidata
Causanegligència penal Modifica el valor a Wikidata
Morts1.135 Modifica el valor a Wikidata
Ferits2.500 Modifica el valor a Wikidata

L'esfondrament de l'edifici Rana Plaza es va produir el 24 d'abril de 2013 quan el bloc de vuit plantes es va ensorrar a Savar, un districte de Dacca, la capital de Bangladesh. Hi van morir 1.135 persones[1][2] i altres 2.500 van resultar ferides.[3][4][5][6][7] L'edifici, que contenia fàbriques de roba, un banc i diverses botigues, es va esfondrar durant l'hora punta del matí[8][9] després que les autoritats ignoressin les recomanacions de desallotjar l'edifici després d'haver-s'hi descobert esquerdes el dia abans.[10][11] Pocs dies després de l'esfondrament, 20.000 treballadors de fàbriques properes es van manifestar en protesta i van ser brutalment reprimits per la policia.[12]

Cronologia dels fets

[modifica]

Antecedents

[modifica]

L'edifici, conegut com Rana Plaza, era propietat de Sohel Rana,[13] un dels dirigents del partit del govern Lliga Awami,[9] i allotjava quatre fàbriques de roba a destall que ocupaven unes 5.000 persones. Era també la seu d'un gran nombre de botigues i d'un banc.[14] Les fàbriques produïen peces de vestir per a marques com Adler Modemärkte, Auchan,[15] Ascena Retail, Benetton,[16] Bonmarché, Carrefour, Camaïeu, C&A, Cato Fashions, Cropp (LPP), Grabalok, Gueldenpfennig, H&M,[17] Inditex[18](Zara, Bershka, Pull and Bear, Oysho, Stradivarius), Joe Fresh, Kik, Loblaws, Mango, Manifattura Corona, Mascot, Matalan, NKD, Premier Clothing, Primark, Sons and Daughters (Kids for Fashion), Texman (PVT), The Children’s Place (TCP), Walmart, YesZee, Benetton, DressBarn, Mango, Monsoon, així com per a empreses de distribució com El Corte Inglés.[10][19][20]

Problemes estructurals

[modifica]

Tot i que s'havia demanat el desallotjament de l'edifici després de descobrir esquerdes importants el 23 d'abril de 2013, els directors de les fàbriques van exigir als treballadors de la confecció que tornessin a la feina l'endemà o se'ls descomptaria el salari de tot el mes, afirmant que l'edifici era segur.[14] Alguns treballadors van corroborar que les esquerdes eren molt greus, tan que van ser notícia en diversos canals de televisió local.[19] L'edifici es va ensorrar al voltant de les 09:00 h, restant només la planta baixa intacta.[7] Un bomber va indicar que a l'edifici podria haver-hi al voltant de 2.000 persones quan es va produir el col·lapse i un dels supervivents va declarar que podrien haver-hi fins a 5.000 treballadors.[10] Un resident de l'edifici va descriure l'escena com si «es tractés d'un terratrèmol».[21]

Víctimes

[modifica]
Fotografies de persones desaparegudes en l'accident

Un dels llocs web de la fàbrica de roba informà que més de la meitat de les víctimes van ser dones, juntament amb els seus fills, que es trobaven a les instal·lacions dins de l'edifici.[10]

Pobresa a Bangladesh

[modifica]

Per a l'economista Vicenç Navarro, el problema principal de Bangladesh -segons les estadístiques internacionals al país més pobre del món juntament amb Haití- no és la manca de recursos, sinó el control que s'exerceix sobre aquests recursos. Navarro assenyala que Bangladesh no pot considerar-se un país pobre encara que la immensa majoria dels seus habitants ho sigui. El problema de fons és que l'oligarquia terratinent -el 16% dels propietaris controlen el 60% de la terra-, produeix aliments que s'exporten als països desenvolupats consolidant un model agrícola que provoca la depauperació de la població, la qual acaba emigrant del medi rural a les ciutats on és explotada en les diferents manufactures i indústries tèxtils en condicions econòmiques, laborals i de seguretat miserables.[22] A més, el poder polític respon únicament als interessos dels terratinents rurals i els empresaris urbans, els quals produeixen segons les demandes exteriors sense atendre les necessitats de la població local.[23]

La tragèdia del Rana Plaza, situat a 29 quilòmetres del centre de Dacca, és un més de la llista d'accidents que es produeixen periòdicament a Bangladesh. Des de 2005 havien mort més de set-cents treballadors a causa d'incendis en fàbriques en què les portes romanen tancades durant les jornades laborals i no hi ha extintors. El darrer incendi s'havia produït a la fàbrica tèxtil Tazreen Fashion el 24 de novembre del 2012 en què van morir 112 persones.[23]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Inditex, El Corte Inglés y Mango apuestan ahora por la seguridad en Bangladés, Infolibre, 16/5/2013
  2. ↑ Ya son más de mil los muertos por el derrumbe de Bangladés. El Rana Plaza se incendió y desplomó el pasado 24 de abril con 3.122 personas en su interior, Público, 10/5/2013
  3. ↑ Aumentan a más de 900 los fallecidos por el derrumbe en Bangladesh, La Vanguardia, 9/5/2013
  4. ↑ Los muertos por el derrumbe en Bangladés ascienden a 700 personas, eldiario.es, 7/5/2013]
  5. ↑ «Aumentan a 547 los muertos por derrumbe de edificio en Bangladesh» (en castellà), 04-05-2013. [Consulta: 3 febrer 2021].
  6. ↑ «Tragedia en Bangladés. Son ya 540 los fallecidos». El País, 03-05-2013. [Consulta: 3 maig 2013].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Bangladesh Dhaka building collapse leaves 80 dead». BBC News, 24-04-2013.
  8. ↑ Mullen, Jethro. «Bangladesh building collapse kills at least 80». CNN, 24-04-2013. [Consulta: 24 abril 2013].
  9. ↑ 9,0 9,1 «80 dead, 800 hurt in Savar high-rise collapse». bdnews24.com, 24-04-2013. Arxivat de l'original el 2013-04-27. [Consulta: 24 abril 2013].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Nelson, Dean. «Bangladesh building collapse kills at least 82 in Dhaka». The Daily Telegraph, 24-04-2013. [Consulta: 24 abril 2013].
  11. ↑ Bangladesh y la explotación de los trabajadores. Dossier, Jorge Yabkowski, Deborah Orr, Maha Rafi Atal, Vijay Prashad, Sin permiso, 6/6/2013
  12. ↑ Sarkar, Saurav. «De las cenizas de Rana Plaza a las huelgas salvajes». El Salto, 21-08-2019. [Consulta: 3 febrer 2021].
  13. ↑ «Bangla Desh dicta la primera sentència per la mort de 1.110 treballadors d'una fàbrica tèxtil», 29-08-2017. [Consulta: 3 febrer 2021].
  14. ↑ 14,0 14,1 Zain Al-Mahmood, Syed. «Bangladesh building collapse kills at least 76 garment workers». The Guardian, 24-04-2013. [Consulta: 24 abril 2013].
  15. ↑ [1]
  16. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«», 26-04-2013.
  17. ↑ [2] [3] svedesi, spagnoli e francesi rinnegano i risarcimenti, da Carrefour a zara a H&M: i brand non rispettano gli accordi sui risarcimenti al Rana Plaza
  18. ↑ Tra i marchi che quelle fabbriche servivano Auchan, Benetton, El Corte Inglés, Inditex (Zara, Bershka, Pull and Bear, Oysho, Stradivarius), Mango, Primark, per citare i più noti
  19. ↑ 19,0 19,1 Alam, Julhas. «At least 87 dead in Bangladesh building collapse». USA Today, 24-04-2013. [Consulta: 24 abril 2013].
  20. ↑ Sáenz de Ugarte, Iñigo. «La maldición de Bangladés empieza en las tiendas de Europa y EE. UU.». El Diario, 27-04-2013. [Consulta: 9 maig 2013].
  21. ↑ «At least 100 killed and many more hurt in Bangladesh factory collapse». London Evening Standard, 24-04-2013. [Consulta: 24 abril 2013].
  22. ↑ «Bangladesh y la explotación de los trabajadores. Dossier» (en castellà). Sin Permiso, 05-05-2013. [Consulta: 3 febrer 2021].
  23. ↑ 23,0 23,1 Lo que no se dice de Bangladés, Vicenç Navarro, Público, 23 de mayo de 2013]

Bibliografia

[modifica]
  • Hoskins, Tansy E. Manual anticapitalista de la moda. Tafalla, Nafarroa: Txalaparta, 2017. ISBN 978-84-16350-76-6.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esfondrament_de_l%27edifici_Rana_Plaza&oldid=32837259»