Vés al contingut

Església Santa Maria della Pace

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església Santa Maria della Pace
Imatge
EpònimVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia catòlica i església Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteBramante Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XV Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMare de Déu de la Pau Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióArco della Pace, 5 - Roma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 59″ N, 12° 28′ 18″ E / 41.89986°N,12.47167°E / 41.89986; 12.47167
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Roma Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FundadorSixt IV Modifica el valor a Wikidata

L'església de Santa Maria della Pace és una església de Roma situada a prop de Piazza Navona al rione de Ponte.[1]

Història

[modifica]

L'església es va construir sobre els fonaments de Sant'Andrea de Aquarizarii, una important corporació creada després de la destrucció dels aqüeductes romans.[1] És dedicada a la Mare de Déu després de la miraculosa hemorràgia d'una icona de la Verge l'any 1480. El papa Sixt IV n'ordena la construcció l'any 1482.[2] Entre 1500 i 1504, Bramante realitza un claustre contigu a l'església a petició del cardenal Oliviero Carafa.[3] Es va tractar de la seva primera realització d'envergadura a Roma, abans del Templet de San Pietro in Montorio, i una obres mestres de l'arquitectura clàssica al Renaixement.

L'any 1656, Alexandre VII fa restaurar l'església a Pietro da Cortona: aquest afegeix la famosa façana barroca que projecta, entre ales còncaves, un prónaos semi-circular sostingut per parells de columnes dòriques.

Obres rellevants

[modifica]

A l'interior de l'església es troba el fresc monumental representant Les Sibil·les i els Profetes de Raphael (només la part de baix és del mestre).[4]

El claustre de Bramante és accessible al públic i les peces contigües acullen exposicions d'art.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Herbert Rosendorfer: Kirchenführer Rom. 3. Aufl. Berlin 2005, S. 177ff.
  2. Stefan Grundmann (Hrsg.): Architekturführer Rom. Eine Architekturgeschichte in 400 Einzeldarstellungen, Stuttgart/ London 1997, S. 231f.
  3. Wiesel: Rom – Ein Kunst- und Architekturführer, S. 217.
  4. Manfred Wundram (Hrsg.): Reclams Kunstführer, Italien. Band V. Rom und Latium, S. 235ff.