Església Sionista d'Atenis
Església Sionista d'Atenis | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (ka) ატენის სიონი | |||
Dades | ||||
Tipus | Església i bé cultural | |||
Construcció | segle VII | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Gori Municipality (Geòrgia) (en) | |||
Localització | Xida Kartli | |||
| ||||
Monument Cultural destacat de Geòrgia | ||||
L'Església Sionista d'Atenis (en georgià: ატენის სიონი), és un edifici de l'església Ortodoxa Georgiana del segle VII situada en el poble d'Atenis, a uns 10 km al sud de la ciutat de Gori a Geòrgia. L'església està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. Es troba en una zona de la vall del riu Tana coneguda no únicament pels seus monuments històrics sinó també pels seus pintorescs paisatges i vins.
Història
[modifica]L'església Sionista d'Atenis va ser construïda en la primera meitat del segle VII. El disseny de l'església és molt similar al del Monestir de Givari a Mtskheta, que en general es considera que ho va precedir i, per tant, alguns historiadors de l'art l'han descrit com una església de «tipus Givari».[1] A prop de l'església es troben les ruïnes de la ciutat medieval fortificada d'Atenis. El nom de «Sionista» està associat amb el Mont Sió a Jerusalem.
Durant el segle X l'església va ser renovada i els noms dels arquitectes s'esmenten a les inscripcions de l'església. Com l'arquitecte armeni de Tondosak que declara: «Jo, Tondosak, el constructor d'aquesta església sagrada» en una inscripció Armènia en la façana sud.[2][3][4]
A les parets de l'església hi ha inscripcions en georgià, grec, armeni i siríac. També es troben els 3 tipus d'escriptura georgiana : asomtavrouli, nuschuri i menthrouli. Les inscripcions a nuskuri daten del 835 i les inscripcions a mentrouli del 980.[4]
L'església va ser tancada durant el període soviètic a partir de 1920. Al 1970, es van iniciar treballs de restauració en l'edifici per reforçar les façanes i el sostre. Des de 1989 ha estat operativa i el treball de manteniment en els frescs ha continuat.[5][4]
Relleus i decoracions al exterior de l'església
[modifica]Descripció
[modifica]Aquesta església és un exemple primitiu d'una església quadrangular voltada.[6] Té una forma cruciforme amb dimensions internes de 24 m x 19,22 m. Les seves façanes estan cobertes amb pedres rectangulars tallades de color gris verdós i estan decorades amb adorns i relleus.
Des del segle xi, els frescs dintre de les esglésies georgianes han estat quasi obligatoris. L'església Sionista d'Atenis està dedicad[a l'Assumpció de la Verge, i encara que els frescs segueixen el camí tradicional de la iconografia georgiana, Theotokos és la forma central i molts dels frescs conten la seva història. Inclou escenes de l'Anunciació amb l'arcàngel Gabriel i El somni de Josep. En els frescs es representen també els retrats de reis georgians i senyors feudals: George Tskodidi, David II el constructor, Bagrat II, Jordi II i la reina Izducht.[4]
A l'església hi ha abundants inscripcions d'interès històric, com en honor d'Adarnases I de Tao, el primer aristòcrata de la dinastia Bagrationi georgià justificat, que va ser el pare d'Aixot I d'Ibèria, el fundador de la nova generació reial.[7] Diversos nobles han estat enterrats a l'església Sionista d'Atenis i les seves inscripcions indiquen els seus noms, dates de naixement i mort.[4]
Pintures al fresc de l'interior de l'església
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Wachtang Beridse, Die Baukunst des Mittelalters in Georgien, Berlin 1980, p.27.
- ↑ Patrick Donabedian & J.-M. Thierry, Armenian Art, New York 1989, p.499.
- ↑ Rapp, Stephen H. (1997), Imagining history at the crossroads: Persia, Byzantium, and the architects of the written Georgian past, p. 648. Armenian Research Center collection, University of Michigan.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Ateni Sioni Church, Shida Kartli» (en anglès), 20-02-2017. [Consulta: 2 agost 2019].
- ↑ «† orthodoxy.ge † ეკლესიები და მონასტრები - ატენის სიონი». [Consulta: 2 agost 2019].
- ↑ Patrick Donabedian & J.-M. Thierry, Armenian Art, Nova York 1989, p.67.
- ↑ Rapp, Stephen H. (2003), Studies In Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts, p. 383. Peeters Bvba