Vés al contingut

Església de Clignancourt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaEsglésia de Clignancourt
Église de Clignancourt (francès) Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorMaurice Utrillo Modifica el valor a Wikidata
Creació1913 ↔ 1915
Mida73 (alçària) × 100 (amplada) cm
Col·leccióCol·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF 1963-99 Modifica el valor a Wikidata

Església de Clignancourt (Église de Clignancourt) és un oli sobre tela de 73 × 100 cm realitzat per Maurice Utrillo vers els anys 1913-1915 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Context històric i artístic

[modifica]

La modesta església de Clignancourt, situada prop de la Butte Montmartre, fou representada en nombroses ocasions per Maurice Utrillo entre el 1913 i el 1915. L'artista explicà a G. Coquiot les motivacions afectives que el vinculaven a aquest tema:[1]

«
"Vaig néixer a París, el 25 de desembre del 1883, la nit de Nadal, al número 3 de la rue du Poteau, al costat de l'església de Notre-Dame de Clignancourt. No és que sigui molt bonica, aquesta església, ni molt antiga; i està allà plantada, tota sola; però m'agrada tanmateix; i la vaig pintar expressament per a la mare, que la guarda."[2]
»

Per tant, sembla evident que Utrillo va pintar aquest quadre en homenatge a la seua mare, la també pintora Suzanne Valadon.[3]

Descripció

[modifica]

Aquest oli fou pintat en un taller i les línies van ésser dibuixades amb un regle, algunes de les quals són visibles a les parets de l'església.[3] En aquesta senzilla composició, amb efectes de perspectiva un xic escolars, els volums blanquinosos de l'església (amb parets molt lleugeres i ocupant la major part del quadre)[3] estan retallats amb regle i subratllats amb un traç fosc que anuncia l'estil lineal de l'artista. Només les siluetes d'algunes figures minúscules que ronden la plaça venen a animar aquest univers aparentment estàtic[1] i, suposadament, de tardor, ja que el cel és gris i l'arbre ja mostra les fulles envermellides.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 212-213.
  2. Gustave Coquiot, Maurice Utrillo, V., París, A. Delpuech, 1925, p. 11.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Museu de l'Orangerie Arxivat 2016-01-21 a Wayback Machine. (francès) i (anglès)

Enllaços externs

[modifica]