Església de Sant Cebrià de Lledó
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Localitzat en l'àrea protegida | Massís de les Gavarres | ||||||
| Construcció | Segles XI-XVI, XVII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Romànic, obra popular | ||||||
| Altitud | 354 m | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) | ||||||
| Localització | Sant Cebrià de Lledó. Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 7056 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Cosme i Sant Damià de Sant Cebrià de Lledó) | ||||||
| Religió | catolicisme | ||||||
| |||||||
L'Església de Sant Cebrià de Lledó o Església dels Metges és un temple del poble de Sant Cebrià de Lledó, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà). És un edifici inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]
És un edifici religiós amb d'una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. Al frontis hi ha una portada d'arc de mig punt i una llinda datada el 1588; de la mateixa època és la ferramenta decorativa dels batents. Es conserva la major part de la nau d'època romànica, amb volta de canó i dos arcs torals de mig punt; un altre arc romànic, lateral, pot fer suposat que havia posseït més d'una nau o bé creuer. L'absis actual, tardà, substituí el romànic, potser a l'època de la portada; també són afegitons tardans les capelles laterals, dues estances, a cada costat i vora el frontis, i el cor. Hi ha rastres de pintura mural popular, del segle XIX; a l'arc del cor hi ha pintat l'any 1877. Un arc apuntat dona accés al campanar, torre quadrada amb arcs germinats de mig punt, merlets ornamentals i una alta coberta de casquet apiramidat.[1]
El parament romànic és de petit carreu, mal escairat; a l'interior hi ha un espai on s'hi conserven les incisions sobre el morter sobresortint dels junts. Els sectors més tardans es bastiren amb grans rebles i carreus angulars.[1]
Història
[modifica].jpg)
L'església Sancti Cipriani de Letone figura a les Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280. L'any 1295 el cavaller Guillem de Santa Pellaia va fer donació d'un mas d'aquesta parròquia al monestir de Sant Pere de Galligants.[1]
La parròquia, en un replà de la serra de les Gavarres, inclou masies disperses, avui majoritàriament abandonades. Hi esdevingué molt popular la veneració als sants metges Cosme i Damià fins al punt d'ésser més conegut el lloc com «els Metges» substituint l'antic de Sant Cebrià de Lledó. L'aplec dels Metges -el 27 de setembre, precisament l'endemà de sant Cebrià- era molt concorregut per gent d'ambdós vessants de les Gavarres, de l'Empordà i les terres de la Selva incloses al Gironès. Com explica Joan Amades (Costumari Català V, p.211-13) era anomenat «l'Aplec de la Concòrdia» perquè s'hi esdevenia una treva entre els partidaris dels dos estils de ballar la sardana, el selvatà i l'empordanès, en ser lloc partioner entre ambdues comarques.[1]
Fa pocs anys grups populars -Colla Exc. Cassaneoca, Grup d'Arti Treball del Baix Empordà- han promogut consolidar l'església; refecció del teulat i neteja de l'interior, que ha permès la descoberta de l'estructura romànica fins aleshores incerta. Hom recuperarà l'aplec dels Metges durant uns anys; però des del 1981 el propietari dels terrenys circumdants ha aconseguit que no se celebri, al·legant perills d'incendis forestals i altres raonaments més discutibles.[1]
Referències
[modifica]