Església de Sant Ibars de Sent Ibarç
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic llenguadocià | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sent Ibarç (França) | |||
| ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 11 desembre 1987 | |||
| Identificador | PA00093916 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 20 abril 1907 | |||
| Identificador | PA00093916 | |||
| Activitat | ||||
| Religió | catolicisme | |||
L'església de Sant Ibars és un temple situat a la comuna de Sent Ibarç, al departament de l'Arieja, a la regió d'Occitània. És tracta d'un edifici d'estil compost construit als segles XIII i modificat al segle XVI.[1]
Història
[modifica]Es va construir al cor de la primera bastida del comtat de Foix fundada l'any 1241 a més d'un km del poble original.
L'influent bisbe de Rius Joan de Pins hi va fundar una col·legiata el 1527.
L'església és primer objecte d'una classificació parcial com a monuments històrics per decret de 20 d'abril de 1907. En aquesta primera classificació s'hi inclouen la seva porta sud amb les seves arcades i les seves fusteries. Més endavant es classificarà 'església en la seva totalitat, inclosa la seva decoració pintada, en el decret de desembre, 11 de 1987.[1][2]
Descripció
[modifica]Es tracta d'una església d'estil gòtic llenguadocià, que va ser notablement retocada al segle XVI. L'any 1524 es va demanar a l'abat de Lesat l'ampliació de la nau, la construcció d'arcs apuntats, l'adhesió als contraforts de pilastres adornades amb capitells i l'alçament de la torre.[1]
La base quadrada del campanar, a ponent, formava, part de les fortificacions de la bastida, tal com fa sospitar la diferència d'estructura amb la resta de l'església. A dalt, s'hi ha reconstruït un campanar hexagonal de tres plantes. El mur de migdia està travessat per un portal adornat amb un arc de mig punt polilobulat i coronat amb una estàtua niuada. A l'interior, la capella de Santa Anna està decorada amb frescos.[2]
Mobles
[modifica]En una capella de l'església hi ha una estàtua de Sant Antoni el Gran o Sant Jeroni. Es tracta d'una figura de fusta daurada del segle XVII, classificada com a objecte dins del catàleg dels monuments històrics de França.[3][4] Altres elements de l'església, com estàtues, pintures i objectes litúrgics, són referenciats a la base Palissy de patrimoni.[5]
Valorització patrimonial
[modifica]Creada l'any 2008, l'Association culturelle et historique éparchoise està especialment implicada en el manteniment i la promoció de l'església. Gràcies a aquest interès es van poder restaurar els vitralls, obra que va ser encarregada a Pierre Rivière, pintor i vitraller de l'Arieja des de 1976.[6]
La Fundació Patrimoni ha obert una subscripció per reformar el campanar.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Eglise» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Eglise à Saint-Ybars» (en francès). Monumentum. [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «Saint-Ybars. Le retour de saint Antoine le Grand à l'église» (en francès). La Dépèche du Midi, 16-11-2016. [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «statue : saint Jérome» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «Recherche - POP» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «Saint-Ybars. L'église forteresse aura ses vitraux restaurés» (en francès). La Dépèche du Midi, 21-07-2010. [Consulta: 4 gener 2023].
