Vés al contingut

Església de Sant Josep Oriol (Barcelona)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església de Sant Josep Oriol
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEnric Sagnier i Villavecchia
Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJosep Oriol Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicclassicisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administratival'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDiputació, 141-149 i Villarroel, 83-85 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 01″ N, 2° 09′ 28″ E / 41.3836°N,2.1579°E / 41.3836; 2.1579
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc websantjoseporiol.org Modifica el valor a Wikidata

L'Església de Sant Josep Oriol és un temple de culte catòlic situat als carrers de la Diputació i de Villarroel, al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona.

Història

[modifica]

El dia de Nadal del 1907, el cardenal Casañas va fer públic l'anunci del projecte per a erigir un temple dedicat a Josep Oriol en uns terrenys de 3.800 m² oferts per Magdalena Modolell i Freixas (1848-1915), fervent devota del sant.[1][2] L'acta de donació es va signar el 3 d'abril del 1909, any de la canonització.[2]

La primera pedra del temple,[2] projectat per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia,[3] es va col·locar el 27 de juny del 1915, i fou inaugurat el 10 d'octubre del 1926,[2] tot i que les obres del campanar del rellotge i de la façana foren completades el 1930 pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas. El 23 de març del 1931, festa del sant, va ser consagrat pel bisbe Manuel Irurita.[4][5] Des del 1918 hi havia una capella provisional al carrer de Villarroel, en els locals que havien de ser destinats a escoles parroquials i que actualment ocupen diverses dependències.[2]

El 15 de maig del 1936 va ser anomenada Basílica menor pel Papa Pius XI,[4] essent la cinquena de Barcelona que assolí aquest títol.[5] L'església va ser incendiada el mes de juliol del mateix any, i va ser reconstruïda un cop acabada la Guerra Civil espanyola, tardant uns 12 anys. L'any 1965 s'hi van celebrar per primera vegada misses en català i l'any 1982 se'n van restaurar els campanars.[4]

Edifici

[modifica]
Mosaics de Lluís Bru

Consta de tres naus i creuer. La façana, amb dues torres bessones, és d'aspecte renaixentista. S'obre amb un triple portal d'arcs de mig punt i una galeria amb cinc obertures. Entre elles hi ha un fris de mosaic venecià, colorista, que commemora la canonització de Sant Josep Oriol i l'ofrena del temple, d'Eliseu Querol.[6][7]

Aquest temple representa una innovació estilística de la seva època, ja que en lloc d'utilitzar els estils medievalistes habituals llavors, com el neogòtic o el neoromànic, es basà en la tipologia basilical romana de naus separades per columnes amb arcs, posteriorment molt usat en la postguerra. En la decoració interior destaquen els mosaics, obra de Lluís Bru. A més de l'església, el conjunt incloïa un teatre i unes escoles.[8]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Lligadas Vendrell, 2008, p. 13.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «L’edifici de la BC del carrer Villarroel. Part 1. Marista i anarquista», 03-07-2014.
  3. La Academia Calasancia: órgano de la Academia Calasancia de las Escuela Pías de Barcelona, 10-07-1915, p. 370. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «Síntesi Cronològica». Església de Sant Josep Oriol.
  5. 5,0 5,1 Serra, Fra Valentí. EXPLICACIÓ DEL TÍTOL DE BASÍLICA (IV). 
  6. «Carrer de la Diputació, 145. Església de Sant Josep Oriol, rellotge solar». El mosaic del meu barri. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
  7. «Església de Sant Josep Oriol». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  8. Barjau, 2007, p. 350.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Església de Sant Josep Oriol». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.