Església de Sant Llorenç (Tarragona)
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | XII. Reformes posteriors | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Tarragona | ||||||
| Localització | c/ Sant Llorenç, 24. Tarragona | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 12379 | ||||||
| |||||||
Església de Sant Llorenç és una església del municipi de Tarragona protegida com a bé cultural d'interès local. Destaca per ser una de les esglésies romàniques més antigues de la ciutat (queden restes de dues columnes originals reaprofitades a l'interior), encara que ha patit transformacions i bàsicament l'edifici actual és del XIV. A l'interior es conserva una taula d'altar de Josep Maria Jujol.[1]
L'escut de la façana està protegit i declarat BCIN.[1]
Descripció
[modifica]Església d'una sola nau de quatre trams separats per arcs diafragma, coberta de fusta a dues vessants amb capçalera plana.[2] L'obra fou feta principalment amb carreus ben escairats a les cantonades, i la resta de maçoneria. Les quatre capelles del costat de l'epístola són gòtiques, la resta són d'època moderna.[1]
Presenta, amb façana al carrer Sant Llorenç, l'antiga porta lateral, actualment tapiada, amb arc de mig punt i transformada modernament. Per sobre es documenta una rosassa de petites dimensions i es veu l'espadanya. Al sud es documenta una altra porta amb llinda i frontó triangular amb un escut heràldic d'estil renaixentista grecoromà vinculat amb l'arxidiaca Rafael Llorens i atribuïda a Pere Blai.[1]
La porta principal presenta llindar de pedra, una rosassa sota la vessant a dues aigües i creu en el vèrtex. Aquest llindar i els batents procedeixen de l'antiga caserna del Carro, que era on posteriorment es va construir el col·legi Jaume I, actualment desaparegut en fer-se el pàrquing del mateix nom. La façana està pintada i només es veuen els carreus a les cantonades.[1]
La historiografia de l'edifici planteja un primer temple romànic del del segle xii, segons documents medievals, i s'hi relacionen dues columnes reaprofitades a dues finestres geminades a la falsa tribuna. Ara bé, la tipologia de l'edifici té paral·lels per exemple amb l'església de Sant Miquel de Montblanc, que darrerament s'ha pogut datar ja al segle xiii i no al XIV, per la qual cosa és plausible pensar en una datació dels segles XII-XIII.[1]
És notable el retaule de Santa Magdalena, pintat el 1499, i una imatge de Crist ajagut del segle xviii.[2]
Història
[modifica]Data del segle xii. Ja el 1306, l'arquebisbe, Rodrigo Tello, va designar-la com una de les vuit que formà priorat.[2] Apareix consignada al llibre de Pons d'Icart.[1]
Va ser reconstruïda a finals del segle xvi per l'arquitecte Pere Blai i es va fer càrrec de les despeses l'ardiaca Rafael Llorens. Al segle xviii el culte d'aquest temple passà a càrrec del gremi de Llauradors, la confraria dels quals data del segle xv i ja estava establerta en aquesta església des de la seva fundació.[2]
El 1802, amb motiu de la visita de Carles IV, fou reformada.[1]
Durant la invasió napoleònica el temple sofrí grans desperfectes, i va ser reconstruïda el 1814.[2]
El 1936 l'església fou cremada i el 1940 es restaurà.[1]
Al seu interior es conserva l'altar de Santa Magdalena (s. XV) i una rica col·lecció d'elements litúrgics originals o decorats per l'arquitecte Josep Maria Jujol. L'altar i el dibuix del paviment són obres també de Jujol. S'hi guarden pos passos, Sant Sepulcre i La Pietat, les carrosses dels quals també són de Jujol.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Església de Sant Llorenç». Fitxes zona a (Part Alta) - Volum I.Catàleg de béns a protegir - patrimoni cultural. pla d'ordenació urbanística municipal de Tarragona pp.239-241. Ajuntament de Tarragona, 01-01-2011. [Consulta: 22 abril 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Església de Sant Llorenç». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 abril 2013].